Fem un exercici d’associació d'idees. Pensem amb el concepte “Unió Esportiva Llagostera” i deixem que se’ns acumulin al cap i de mica en mica els suggeriments. Per exemple: un d'ells podria ser: club contra el qual molts clubs de Catalunya, sobretot en categoria territorial, han jugat en els últims anys.

També podriem pensar: entitat en què la presidenta és l’esposa de l’entrenador i, al mateix temps, en diferents etapes, ha despatxat al bar o ha tallat les entrades a la taquilla per després fer-ne el recompte corresponent. Equip que, a la seva samarreta, al marge de l’opinió de susciti, deixa clares dues coses: la seva identitat i l’origen dels que l’han dut fins on és. Club que garanteix la presència d’almenys un equip de les comarques de Girona en totes les categories del futbol fora de la Primera Divisió. Equip on l’entrenador és capaç de despullar-se i fer-se expulsar en un temps d’afegit taquicàrdic per guanyar temps i treure tres punts vitals contra un rival directe.

Altres idees que ens arriben segurament són: onze amb molta presència de jugadors de les comarques de Girona, com Eloi Amagat, Quim Boadas, David Costa o Uri Santos. En resum: un club de casa i amb un funcionament únic com ell mateix, a mig camí entre el familiarisme i la professionalitat que requereix la Segona B, entre el restaurant de menjar casolà i el gran saló de banquets. Em permetrà el director esportiu, en Quim Ayats, que recordi una conversa privada en què m’explicava que tenia molt present la seva experiència de l’any passat al Santboià, una experiència malauradament efímera per a un debutant a Segona B. Sap el que va passar i el que cal fer per no repetir-ho.

Tant de bo en Quim tingui raó. El futbol és capritxós, però, si em permeteu el tòpic, l’autenticitat del Llagostera dóna una bufada de vent fresc a una categoria que sovint és notícia per altres qüestions menys agradables. I el Llagostera, crec, mereix portar aquest segell propi tant amunt com sigui possible. Hoffenheim és més petit que Llagostera, i la informàtica no és el mateix que les tovalloles, però en tots dos sectors, el somni no es cobra. I per cert, Oriol: i l’arracada?

Jordi Sunyer
Director del programa 'Futbolcat' de Televisió de Catalunya