Nou duel contra un equip català al grup 3 de Segona B, en aquesta ocasió a domicili al Camp del Centenari de Badalona, i nova ocasió per a que un periodista que segueix les evolucions del rival llagosterenc ens apropi una mica més el perfil de l'oponent. Ens aproxima al conjunt escapulat en Jordi Mestres.

CF BADALONA: Per Jordi Mestres

L’inici de lliga del Badalona no té explicació lògica. És més, resulta realment sorprenent la posició que ocupa el conjunt escapulat tenint en compte com s’han fet les coses des del juliol fins avui. La temporada passada va ser de transició i això ja ho reconeix tothom obertament. Ara bé, per a l’actual les expectatives eren diferents. Es va contractar un tècnic de prestigi i campió de la Copa RFEF, com Piti Belmonte i es va formar una plantilla compensada i de qualitat. Totes les cartes estaven posades sobre la taula per a fer-ho bé, però no ha estat així. L’equip ja ha tocat fons – arribant fins i tot a ser cuer – i els 23 protagonistes al camp i els cinc que estan a la banqueta han après molt, moltíssim. Probablement, més en quatre mesos que molts en anys.

El treball diari sempre ha estat bo, però el gran handicap d’aquest Badalona ha estat la competició. Les solucions no arribaven i la desesperació va fer acte de presència durant el passat octubre. “No sabem competir”, va arribar a dir Piti Belmonte després de la derrota contra el València-Mestalla, quarta consecutiva en aquell moment. No saber competir, la falta de gol o les badades defensives van condemnar a un equip que relacionat amb la paraula ‘èxit’ a no tenir a ningú per darrere. La decepció era rutinària i no es veia el final d’una caiguda lliure que era justa pels mèrits de l’equip sobre el terreny de joc. Allò va ser el pitjor. Després, mica en mica el Badalona ha anat mostrant detalls del que pot arribar a ser la seva realitat. Els de Piti Belmonte, per qualitat, són capaços de guanyar a qualsevol equip i Alcoyano o Nàstic – dos dels millors pressupostos de la categoria – en poden donar fe.

Els últims partits a casa han estat els millors per part dels escapulats i l’objectiu a hores d’ara és donar continuïtat al joc que s’hi va veure. A Reus es va donar un altre pas i el treball per fi va tenir recompensa. No ho dic jo, sinó que ho demostra la dada que el Badalona, tot i estar en descens, és el cinquè equip menys golejat de la categoria. Ara només falta que la dedicació trobi el punt de sort que encara no s’ha tingut. Sempre ha estat dolenta. Serveixin d’exemple el gol rebut a l’afegit a Olot, la diana en pròpia de Constància o el travesser d’Abraham al 90’ a Reus. Més enllà de la fortuna el que necessita l’equip, ara més que mai, és donar arguments futbolístics. Fets, no paraules. En pocs partits s’han vist, però és cert que darrerament el Badalona va, com es sol dir, ‘in crescendo’. Els resultats són la millor medicina pel mal escapulat i amb 4 punts dels últims 6 l’equip de Piti arriba al duel contra el Llagostera en el seu millor moment.

La mentalitat del grup la va mostrar el tècnic quan li vam preguntar sobre el partit contra un líder que saltarà a la gespa del Centenari després d’un cinc a zero contra l’Olot. “M’és igual que el Llagostera hagi guanyat per cinc a zero. Inclús millor, perquè vindran confiats i amb un punt de relaxació per no tenir a ningú per davant. Podem guanyar a qualsevol i no li tenim por a ningú”. Doncs això.