De nou, pel camí del Llagostera a Segona B es creua un altre equip català i en aquest cas un d'especial, l'Olot, en el que serà el primer duel gironí dels blaugranes a la categoria de bronze. Com sempre que hi ha duel català, un periodista proper a l'equip rival ens apropa la figura de l'equip, en aquest cas Oriol Boix.

UE OLOT: Per Oriol Boix

Com a nouvingut a la categoria de bronze del futbol estatal, l’Olot està patint el lògic procés d’adaptació a un món nou, un ecosistema desconegut ple de paranys i de detalls que penalitzen qualsevol errada. No obstant, l’arrencada garrotxina en forma de números és més que notable, amb una destacada fiabilitat com a local i combinant grans actuacions amb partits més discrets a domicili. El que està clar i és innegociable és la proposta futbolística d’Edu Vílchez; el bon tracte de pilota per davant de tot, la profunditat per les bandes i l’elaboració del joc des del darrere.

És per això que s’ha d’aprendre a conviure amb el risc i minimitzar les concessions defensives que han portat a l’Olot a encaixar masses gols. En zona ofensiva no hi ha problema, la pólvora porta el segell de Coro, Carlos Martínez o Uri Santos, amb Arnal, Xavi Ferrón o Reverter esperant la seva oportunitat. Tocats per les baixes defensives, diumenge arriba un derbi gironí apassionant, amb la motivació intrínseca de tombar un fortí inexpugnable fins al moment. Hauran de fer, deia Vílchez, un partit específic a Llagostera ateses les dimensions reduïdes del camp, modificar l’estil en funció de les circumstàncies sense perdre l’essència que els ha dut fins aquí.

En tot cas, passi el que passi serà una etapa més en la maduració d’un bloc creat prioritzant la permanència i que després el temps ja el situarà al seu lloc. Veurem si entre la il·lusió del debutant o l’ambició de l’aspirant.