La famosa eliminatòria contra el Prat va tenir un aspecte negatiu pel Llagostera, la confirmació de la lesió de Dani Planagumà. Després de gairebé tres mesos, el golejador blaugrana veu la llum a final del túnel i podria estar a punt pel proper desplaçament, el dia 20 a Yecla. la web del club ha parlat amb ell.

Com et trobes? Estàs a punt per tornar diumenge si el míster et necessita?
Bastant millor, ja a la recta final. Començo a fer treball de camp, combinat amb sessions al gimnàs i al fisio. Crec que per aquest dissabte encara no estaré a punt, ja que encara no he acabat cap entrenament amb el grup. Suposo que per a finals de setmana podré ja finalitzar les sessions amb els meus companys. Si tot va bé, i físicament puc estar a l'alçada dels companys, per a Yecla podria estar disponible. Però haig de tenir seny i seguir les pautes de recuperació.

Fes cinc cèntims de com ha a anat tota la lesió. Què ha estat exactament?
Vaig fer un mal gest en un entrenament i vaig patir una edema òssia al còndil del fèmur. També un petit desgast del cartílag i de la membrana sinovial, que era el que em provocava l'excès de líquid. Durant aquest temps hem hagut de mesurar i seguir una pauta molt curosa, ja que al principi es generava líquid i jo no l'absorvia. Per tot això la recuperació ha estat més lenta, però ara de l'edema ja no queda res... gràcies en part a una màquina anomenada 'magneto'. La tenia a casa i m'hi he endollat dia i nit!

Què ha estat el pitjor i el millor de tots aquests mesos?

El pitjor, estar apartat dels terrenys de joc i no poder ajudar l'equip en uns mesos en que no acabàvem d'anar bé. El més positiu, la classificació pels setzens de final de la Copa del Rei, tot i que els dos partits contra el Valencia els vaig veure des de fora. Globalment ha estat dur, i era especialment difícil veure com passaven les setmanes i jo no acabava de millorar. Se't fa llarg, ja que inverteixes moltes hores amb treball de gimnàs i fisio i no tens gaire evolució.

Ha estat una de les lesions més importants de la teva carrera?
Feia vuit anys que no em lesionava de gravetat, però la pitjor va ser a Figueres, on vaig estar nou mesos apartat dels terrenys de joc a causa d'una tendinitis rotuliana. Va ser molt dur i pel cap s'em passava plegar. Nou mesos és molt temps!

Planagumà celebra la seva diana al camp del Prat en Copa del Rei

Al camp del Prat, a la Copa, ja vas jugar molt tocat, però tot i això vas fer el gol que va permetre anar a la pròrroga...
Al Sagnier en principi no havia de jugar, ja que el genoll em feia bastant mal i ja el tenia una mica inflamat, però amb el míster vam quedar que si l'equip ho necessitava sortiria. Així va ser, i vaig fer el gol de l'empat. Però ja durant el partir jo ja vaig veure que allò anava a pitjor, em fallava molt... però s'havia de aguantar! Just a l'acabar ja ho tenia molt inflamat i preveia tenir alguna cosa greu. Dins meu ja sentia que estaria temps fora dels terrenys de joc. Vaig passar de l'eufòria a la frustació en minuts!

A la lliga també en portes un de gol, contra el Reus, que també va ser l'inici de la remuntada. Sembles especialista en desembussar partits complicats!
Bé, la feina dels davanters centre és aquesta, obrir els partits, i quan es pot sentenciar-los. Encara que moltes vegades venen altres companys a acabar la feina.

Què pots aportar al Llagostera en aquesta segona volta?
El mateix que he aportat des del principi. Molt treball, el meu caràcter i la il·lusió de tornar a competir i ajudar a l'equip.... i gols, espero!

Com has vist els teus companys des de la grada? Què et sembla la seva trajectòria?
Fora es passen molt nervis, es veu el futbol d'una altra manera. Els companys els he vist bé, el més important és que han donat la cara i han treballat més que mai quan els resultats no eren bons. Hem millorar tots en aspectes de concentració per tal de no rebre tants gols, però em quedo amb que hem sabut donar la volta a la ratxa negativa. Espero que ara duri la bona!

Algun agraïment especial...
Doncs sí. He estat moltes hores amb el fisio l'Edu, i hem fet molts entrenaments sols, ja fos bicicleta, gym... Li estic agraït ja que al seu costat les estones han passat millor! I un record per a la meva dona, que durant tot aquest temps ha hagut d'aguantar la meva mala llet (rialles).