El partit que el Llagostera jugarà diumenge al Nou Estadi de Tarragona serà molt especial per l'actual tècnic del Gimnàstic, Javier Salamero, que després d'uns mesos com a director esportiu del club gironí, des de fa unes setmanes és l'encarregat de redreçar la situació dels grana a la categoria de bronze.

Uellagostera.com ha parlat amb ell hores abans del duel de lliga.

Què tal la nova etapa a Tarragona?
Doncs molt bé. Molt feliç. La ciutat és força acollidora, la gent m'ha fet arribar la seva hospitalitat i existeix quelcom especial quan parles del Nàstic, i això, m'agrada.

Com t'hi trobes personalment?
Feia molt de temps que pensava en la possibilitat de treballar fora de les comarques de Girona, i em sento molt a gust. Tot i que, a vegades, m'enyoro i trobo a faltar el que em perdo pel camí...

I esportivament?
Personalment estic content perquè, tot i que encara no arriben els resultats, l'equip va creixent. Cada cop més ens estem acostant al Nàstic que no m'agradaria trobar si fos el seu rival. I això és bo. Encara tenim molt marge de millora i segur que aconseguirem acostar-nos a l'objectiu aviat.

Com va anar el teu fitxatge pel Nàstic?
Va ser tot molt ràpid. Del dit al fet van passar hores. Va ser l'Oriol el primer que m'ho va dir. Després es van posar en contacte amb mi per confirmar-me com a candidat, vam tenir una entrevista personal i em van convidar a visitar el Nou Estadi. A partir d'aquest moment i per la meva experiència en aquestes coses, vaig estar preparat per qualsevol cosa... perquè tot es podia precipitar. Efectivament, desprès d'uns dies em van proposar fermament la meva contractació i jo, desprès de parlar, pensar i somiar amb els més propers (entre ells/es la Isabel, en Ramón i l'Oriol) vaig decidir agafar el tren d'un altre repte a la meva carrera esportiva.

Et va saber greu deixar el Llagostera molt pocs mesos després d'haver-hi arribat?
Evidentment, tenia moltes il·lusions posades allà i em trobava d'allò més bé. Jugadors, cos tècnic, directius i fins i tot aficionats formàvem (i formeu ara) quelcom més que un club de futbol. És una gran família amb un pretext per conviure units: el futbol. No m'agrada i sé que vaig deixar moltes coses pendents, ho reconec; consolidar un Futbol Base més competitiu, crear una secretaria tècnica funcional, dissenyar un pla estratègic per l'entitat, establir procediments per l'alt rendiment al primer equip... però hi confio que actualment a l'entitat hi ha persones molt preparades com en Xati, en Gerard, la Isabel, l'Anna, l'Oriol, en Xavi... i una llarga llista de gent, que fa possible que rutlli tot plegat, i als que sempre els hi estaré agraït.

Quins records guardes de la teva etapa al nostre club?
Molts i bons. Des del passeig en catamarà fins els riures als dinars dels viatges, passant per alguna reunió de pares pujada de to i l'entrenament amb l'Aleví A, també recordo entrevistes personals amb els jugadors del futbol base, llargues hores de visionat de partits de Segona B, reunions amb representants i els nervis del resultat. Tots aquests records els he viscut amb la satisfacció de fer el que m'estimo. Vull demanar disculpes si m'he pogut equivocar en alguna cosa però he col·laborat amb tots amb el rigor professional que exigeix l'entitat. I sempre, amb la millor de les intencions.

Què és el que més et va agradar?
Doncs, sens dubte, el sentit de pertinença que tothom té d'aquest club. Tots se senten identificats amb ell. I de seguida el fas casa teva. Aquest fet m'ha sorprès gratament i no és fàcil, encara que ho sembli. El Nàstic és una entitat totalment diferent... un ex LFP, gran massa social i molt bones instal.lacions. És un club que està vivint una realitat que no li pertoca. Una SAD a Segona B és un calvari del que s'ha de fugir el més ràpid possible. Amb una excel·lent organització interna, una infraestructura esportiva envejable i amb el suport incondicional d'una massa social exigent però bolcada amb l'equip, confio que aquesta entitat torni aviat per mèrits propis i esportius on la seva història diu que ha d'estar. I jo que ho pugui viure!

Com veus el partit del diumenge?
Igualat, de pocs gols i que s'obrirà més a la segona part. Confio tenir la iniciativa del joc i assumir més riscos defensius. Tinc clar quines són les dificultats que em presentarà la Unió Esportiva i espero neutralitzar les seves virtuts. Sóc conscient que per potencial podem guanyar qualsevol dels dos equips i qui millor gestioni els seus recursos tindrà més possibilitats de guanyar. L'únic dubte que tinc és saber si el meu fill Julen, que juga amb els més petits de l'Unió Esportiva, vindrà a veure el partit amb la samarreta del Nàstic que ja em vaig preocupar de regalar-li abans de que vingués l'UE Llagostera al Nou Estadi.

El fet de conéixer molt bé el Llagostera i el seu míster, el teu gran amic Oriol Alsina, suposa un avantatge per tu i el Nàstic?
A dia d'avui, tots els rivals es coneixen prou bé abans de jugar com per a que no et puguin sorprendre. L'UE Llagostera també i, per tant, tots dos equips tenim bona informació del nostre rival a cada partit. Preferiria no tenir 'avantatges' respecte la informació i poder comptar amb els quatre sancionats i un lesionat dels que no puc fer servir per aquest partit. L'Oriol és un bon professional i ens ha seguit suficient com per, a hores d'ara, saber tot allò que li sigui important per plantejar el partit. Tot i així sempre dic que el més important no és tenir la informació sinó saber-la utilitzar.

Com acabaran els dos equips a final de temporada? Mulla't
No tinc cap dubte, el Nàstic primer i l'Unió Esportiva segon. Pujarem tots dos i el proper partit al Nou Estadi serà retransmès pel Canal +. Potser penseu que estic boig, però també ho pensàveu la temporada passada quan deia que el Girona se salvaria i... Ja sabeu que la diferència entre un boig i un geni és l'èxit.

Alguna cosa més?
Aprofito per agraïr les mostres de suport que he rebut en tot moment des de Llagostera en aquest nou projecte, i desitjar-vos la millor de les sorts a partir de dilluns... Bon camí!