És el fisioterapeuta de la UE Llagostera. Una feina menys mediàtica que d'altres en el cos tècnic, però vital quan l'equip, com en aquest inici de temporada, té acumulació de partits. La web oficial del club ha parlat amb Eduard Bardera, qui posa a punt els futbolistes i fa, de vegades, de 'confessor'.

Com vas anar a parar al Llagostera, tu que ets un home d'hoquei patins?
El meu aterratge a Llagostera és allò d'estar en el lloc precís en el moment just. Jo havia finalitzat contracte en l'anterior feina i just estava de baixa per una lesió a l'espatlla que m'havia fet precisament en un partit d'hoquei patins. Com que al mateix temps estava anant a SportClinic per motius personals (el centre amb el que tenim conveni pels juagdors), va ser l'Ernest Esteve (el fisio) qui va fer d'enllaç entre el club i jo. Ells buscaven un fisio, jo feina i ens vam entendre ràpidament.

Quantes temporades portes al club?
Sóc el jove del cos tècnic. Tot just és la segona temporada, però hi ha ganes que en siguin moltes més... com a mínim per part meva!. Sincerament m'han rebut molt bé i sembla com si fes anys que estic al club gràcies al seu ambient familiar.

És cert el tòpic que diu que la gent com tu sou una mica els confessors de la plantilla?
El tòpic no s'equivoca gaire. Degut a la meva posició passo moltes hores amb els jugadors i això fa que la relació que estableixes amb ells sigui de total confiança. Sempre hi ha futbolistes que són més extrovertits que d'altres, uns que són més aficionats a visitar la camilla... Però sobretot en lesionats de llarga durada es comparteixen moltes hores i es crea una mica un vincle d'amistat. És molt important recolzar el jugador en moments difícils quan no pot entrenar amb el grup i saps que el seu cap només pensa en entrenar i jugar. Tot i això, sempre s'ha de guardar un xic les distàncies.

Explica'ns un parell d'anecdòtes divertides d'aquesta etapa al Llagostera...
D'anècdotes n'hi ha moltes de divertides...Cada dia és una història nova i sempre hi ha jugadors més còmics que d'altres. N'explicaré una de bastant còmica i una altra més negativa. Recordo que a camp de l'Ontinyent la temporada passada a mig partit es va acostar a la banda el capità, Óscar Álvarez, dient-me que en una acció de joc li havia caigut la lent ocular de l'ull i que no s'hi veia del tot bé. Ràpidament vaig entrar al vestuari a agafar les de recanvi però no havia pensat que necessitava un mirall per posar-se-les. Llavors en Xevi Coll, tot enginyós, va tornar a entrar al vestuari i va despenjar el mirall del lavabo. Imagina't a la banda, aguantant el mirall, jo amb el pot de les lents i l'Óscar posant-se-les. Vam arrencar unes quantes rialles del públic....a més dels tres punts! La negativa, quan l'any passat arribo un dia al camp a entrenament i resulta que per desgràcia nostra havien entrat a robar. No era el primer cop, i d'entre altres coses es van emportar tot el botiquí amb totes les cremes, venes, tisores. Ja em diràs tu què en farien!. Resultat final, aquell dia vam acabar fent els massatges amb oli d'oliva!

Quina és exactament la teva feina? què és el que més t'agrada? i el que menys?
Ho podria definir com la posada a punt dels futbolistes. Si més no, intentar que tots estiguin sempre en les millors condicions possibles. Degut una mica a les limitacions d'espai-material del què disposem, el club té l'ajuda d'SportClínic. Coordinats, intentem que els jugadors es trobin el més bé possible. Segurament no podria definir una sola cosa que m'agradi. Sempre he estat un bon seguidor de tots els esports, i no me'n canso mai de mirar-ne i tot i que són moltes hores de futbol tampoc me'n canso. El que menys? Com tothom, quan no arriben els resultats desitjats....

Una setmana sense partit deu ser molt diferent per tu...
Per sort vam tenir el derbi dimecres! La veritat és que es fa estrany. Estàs acostumat a no planificar res pel cap de setmana ja que la planificació ve sola, i tres dies sense futbol imagina't! Vaig aprofitar per ajudar al meu equip d'hoquei... encara jugo, tot i perdre'm molts partits per causa del futbol.

L'acumulació d'encontres d'aquest inici de temporada et fa anar boig?
Això segur! No és el mateix tenir una setmana de recuperació entre partit i partit, que jugar-ne dos per setmana. Amb la Copa del Rei s'hi comptava, però amb les jornades intersetmanals de la lliga no, i la veritat és que ha fet que sortissin problemes físics degut a l'acumulació de minuts, tot i que des de la resta del cos tècnic s'ha fet un gran treball per portar una bona preparació física i unes bones rotacions, degut a la bona plantilla que hi ha.

Com veus la trajectòria de l'equip des de la teva faceta?
Estem en una bona línia, tot i que sóc dels que penso que sempre s'ha de voler més. De la Copa del Rei no cal parlar-ne, perquè és conegut el gran paper que s'ha fet. Estem vius en la Copa Catalunya eliminant un equip com el Girona, actualment en posició d'ascens a Primera Divisió! A la lliga els resultats han estat una mica injustos en alguns partits, ens mereixíem quelcom més.

I el club en general? En coneixies d'altres? Dins del vestidor és també tan familiar com des de fora?
Com a club de futbol no en coneixia cap més. El meu àmbit era l'hoquei, un esport molt menys professionalitzat. Això segurament ha fet que els clubs on he estat s'assemblin bastant al Llagostera. Un ambient molt familiar, on l'Oriol i l'Isabel han fet i estan fent una gran feina per l'entitat i pel poble. Sempre intenten que ens trobem el màxim de còmodes i personalment n'estic molt satisfet. El vestidor és una pinya i es fa bona la idea que transmet l'Oriol. M'agradaria donar les gràcies a l'Oriol i a la Isabel per haver-me donat la oportunitat de formar part d'aquest club, i a tota la gent de la junta la seva feina. Com es va demostrant dia a dia, i especialment en el partit de Copa contra el Valencia, són gent molt treballadora i que desinteressadament ho fa tot pel club!