No és el Llagos un mer figurant. Encara que sembli un innocent infant entre tant de gran, no enganya a ningú, va de cara, de debò: ho vol tornar a fer. Amb l’alè de l’Hércules i el Lleida a sobre, la classificació li exigia guanyar com fos a La Nucía. Obligatori. No havia estat un afortunat foraster els últims temps tot i la seva generosa inversió de competitivitat: des del gener que no marxava celebrant a domicili malgrat portentoses actuacions. Però amb una exemplar acceptació de l’exigència, es va presentar a l’Estadi Olímpic Camilo Cano, va competir i va guanyar. Veni, vidi, vici. Amb determinació, amb gosadia, impregnada en tot l’equip, personificada en Duba: rebuda, retall i cap a l’escaire, sense haver d’agafar el cartabó, sense pensar’s-ho. Minut 22, 0-1 i infal·lible administració de la renda. Gestionant tots els imprevistos, inclosos els 20 minuts d’inferioritat numèrica a partir de l’expulsió de Forlín abans del descans i fins la de Miñano al minut 55.
Sempre envoltat el Llagos de l’aura de l’èpica, s’accentuarà aquesta encara més diumenge: serà el jutge el partit contra l’Hércules (12:00), pols contra un gran testimoniat pels almogàvers. Es postraran les mirades de dos grans ciutats com Alacant i Lleida sobre Llagostera. Un altre hite que s’afegeix a una temporada presidida per la Copa Federació, la permanència i l’acabat d’adquirir passi a la Copa del Rei. Podem estar a 90 minuts de la grossa però aquesta campanya ja està embriagada d’èxit.
Va saltar el Llagos amb Marcos en porteria; una defensa amb Julen i Forlín de centrals, amb Pere de lateral dret i Diego de lateral esquerre; un mig del camp amb Cortés i Manchón al doble pivot escortats per Guiu i Duba i Dieste a dalt amb Gil de mitjapunta. Va deixar el conjunt d’Oriol Alsina les peces d’anar per casa, per vestir-de foraster, amb menys joc directe però més velocitat a l’espai amb l’entrada de Dieste per Sascha. Amb gust La Nucía per posseir la pilota, no li feia el lleig el Llagos a la bola, molt ben tractada per part de l’equip llagosterenc.
Punxaven els de la Costa Brava sobretot per bandes, disparats per Guiu i Duba, el punyal del Llagos. Sagnaven els alacantins per cada zona per on penetrava l’amenaçant extrem, assistent en la primera del Llagostera -finalitzada amb un cop de cap desviat de Dieste-, i golejador al minut 22. Una pilota estava sense amo en el rebuig d’una jugada d’estratègia i la va prendre Dubasin. Desempallegat va quedar qui va gosar robar-li i vençut va acabar Fornés amb el seu míssil a l’escaire.
S’endinsava el partit al territori Llagos, encantat que La Nucía arrisqués més, a l’expectativa d’irrompre rabent a la seva esquena. Vivia el Llagostera amb una tranquil·litat que es va pertorbar al minut 42, quan Forlín va veure una rigorosa vermella en una disputa. Aimar va entrar per Guiu, amonestat, per recomposar la defensa, ubicant-se el ‘2’ com a central, resituant-se Gil a la banda i quedant Dieste com a única referència a dalt per formar un 4-4-1.
Se li tiraven a sobre als d’Oriol Alsina els pitjors 20 minuts de partit, salvats de manera admirable pel Llagos. Pina, en posició molt favorable en una centrada, va errar la més clara pels de César Ferrando. Va ser la cúspide dels alacantins, pocs minuts després minvats amb l’expulsió de Miñano al 55’ perquè tornés la igualtat numèrica. La Nucía va intentar aclaparar la possessió intentant obrir tot el que tancava el Llagos, blindat i brillant per dins, on hi posava molt ciment Manchón.
Es divisava el final del partit i s’apropava més al gol l’equip del Gironès, aproximat al 0-2 amb un cop de testa de Julen lleugerament desviat i un tir de Gil salvat per Fornés. Va tenir una última paraula el conjunt alacantí, però la victòria havia de viatjar a Llagostera, on ens volem adjudicar una plaça a la tan desitjada Primera RFEF contra l’Hércules diumenge (12:00). L’aclamarem amb el que ha de ser un crit aterridor de tots els almogàvers per tornar-ho a fer.