Sempre s’espera que el Llagos tingui l’última paraula. Sempre. Sobretot, si exerceix d’amfitrió. Un amfitrió poc generós que posa les regles i les fa complir. Amb major o menor grau, però sempre. Per això ja fa més d’un any que ningú se les salta a un Municipal que no contempla una victòria visitant des del 9 de febrer del 2020. Immaculada estadística que va voler enviar al passat el Badalona, reticent a agenollar-se al suplici a que et sotmet el Llagostera amb el seu joc físic, intens i directe. Cortés, extraordinari estat de confiança el seu, va proclamar les intencions de l’equip blau-i-vermell quan havien passat uns escassos tres minuts amb un gol de falta lateral desviada. Però els escapulats, inspirats i verticals, van prendre la pilota en una primera part en què van ser superiors al Llagos i van girar la truita amb dianes de Musa de penal i Robert Simón als minuts 26 i 40. Tot i així, els d’Alsina van buidar el pap a la segona part i van dir tot el que havien de dir amb un nou crit de Cortés -magnífic gol amb tir des de la frontal ajustat al pal al minut 73-, i un altre de Sascha però silenciat per Álex. La més absoluta glòria estava a mig metre, però la inversemblant intervenció del porter del Badalona la va frustrar.
Empat que radicalitza encara més la igualtat, principi d’una Lliga amb un col·lapse als quatre llocs que donen accés a la fase per pujar a Segona B Pro: els quatre amb 19 punts, un dels quals és el Llagos, setè a un sol punt de l’anhelada tercera plaça i a dos del descens. Campionat d’extrems mandrós per decidir-se a cap altra jornada que no sigui l’última. En tot cas el Llagos està preparat per a tot: per dominar i ser dominat, per caure i aixecar-se, per dominar molt després de ser molt dominat. Així ho va fer palès a la jornada de reflexió de dissabte, on després del descans es va decidir votar per la rauxa per diluir la superioritat a la primera part del Badalona i acabar sotmetent els escapulats.
Va repetir Oriol Alsina l’onze del matx anterior: Marcos en porteria; una Julen i Diego com a centrals, Pere de lateral dret i Bigas de lateral esquerre; un mig del camp amb David García de pivot i Manchón i Cortés d’interiors i un trident ofensiu amb Sascha al centre, escortat als costats per Gil i Duba. Traient profit de la seva idíl·lica relació amb la pilota aturada, el primer gol va venir al Llagos amb una falta lateral directa de Cortés desviada per un jugador escapulat. Una clara ocasió de Duba poc després va poder deixar estabornit el Badalona, de trontollat a trontollador. Com, el Llagos, equip que pot disfressar el seu futbol de moltes maneres, va optar per la de xiuxiuador de la pilota, fent-la circular de manera ràpida i vertical amb combinacions. La disposició del conjunt de Manolo González, amb tres centrals que facilitaven la sortida pel centre i dos carrilers que van atorgar molta amplitud al camp, els donava fluïdesa al seu futbol, molt punyent sobretot per banda esquerra amb les internades de Musa, signatari de l’empat de penal al minut 30.
La diana de Musa va significar l’espurna que va acabar d’obrir el duel, amb un ritme atronador, desfermat pel desig de guanyar de tots equips. Un context del que va sortir triomfal el Badalona amb un gol de Robert Simón de xut pal llarg al minut 40. Gols previs al descans, d’aquells que fan mal. Menys al Llagos, abillat amb una magnífica musculatura emocional. L’1-2 va despertar la bèstia competitiva, més intensa al segon assalt i orientada a anar a l’atac pels canvis. Aleix, Dieste i Magallán van entrar al camp per Bigas, Duba i Manchón i al minut 59 Guiu va prendre el relleu de David García. Es va proveir el Llagos de futbolistes de perfil ofensiu, deixant despullada la part defensiva com a contrapartida. A tort i a dret, sense pensar-s’ho, va començar a carregar i carregar pilotes el Llagos sobre l’àrea d’Álex, arraconant un Badalona que no tenia altra que treure’s de sobre l’esfèrica en recuperar-la a causa de la pressió asfixiant post-pèrdua dels blau-i-vermells, espantats amb dues oportunitats dels escapulats a la contra però, a la vegada, animats per la proximitat de l’empat.
Una igualada materialitzada per Sergio Cortés al minut 73 amb un xut de primeres des de fora de l’àrea solapat al pal dret. Si el timó de Cardedeu va poder tenir un xic de fortuna al primer gol, el segon va estar del tot impregnat de classe. Sis dianes ja per al ‘7’, convertit en màxim realitzador de l’equip llagosterenc aquesta temporada. Lliscava a una alta velocitat sobre el verd el Llagos i a una velocitat encara més alta ho va fer després de l’empat en uns trepidants darrers minuts, on Alejandro Marcos va entrar per Santi Magallán, lesionat, i el Badalona va perdre un efectiu amb l’expulsió directa d’Aparicio. La més absoluta glòria la va fregar primer Guiu amb una rematada al pal a centrada de Dieste. L’engruna que va quedar, però que podia fer assaborir la victòria, la va recollir Sascha, castigat per la mala sort i la sobtada aparició d’Álex Sánchez. Va poder ser triomf, però sumem un punt que reforça la nostra manera de treballar i competir. Convençuts del que estem fent i com, diumenge visitarem l’Espanyol B (12:00), amb la il·lusió de banyar-nos de la més absoluta i merescuda alegria amb els omnipresents almogàvers.