Toribio: “El partit contra el Tona pot marcar un abans i un després”

Toribio: “El partit contra el Tona pot marcar un abans i un després”

Ningú els hi havia invitat, més per joventut que no pas per qualitat, però els talentosos i entremaliats vailets del filialasso s’han entaforat a la cua cap al destí que tothom anhela, on ocupa una posició privilegiada, tercer amb un partit menys a quatre punts del primer d’aquest embús, el Tona, visitant aquest diumenge del Municipal (16:30, en directe per la televisió de la Federació Catalana). Abundant il·lusió i escassa pressió en l’equip de Mario Fernández, perfecta combinació per deixar anar tot el talent amb què inunda cada cap de setmana el camp. Un dels administradors d’aquesta qualitat, des del seu lloc d’interior, és el capità d’aquest filialasso, Ivan Toribio, segon més veterà del grup tot i els seus 25 anys. 

“Afrontem aquest partit amb una motivació extra després de perdre a Manlleu i sabent que és important perquè ens podem posar a un punt del primer lloc si guanyem però no decisiu, ja que després encara ens quedaran cinc jornades. Com dic, no serà determinant, però pot marcar un abans i un després”, subratlla Toribio. Molt intens va ser el matx de la primera volta, on Tona i Llagos van empatar 1-1 després que Gaitán igualés a la segona part el gol al primer temps de Rafa Monti, i no espera el ’10’ del filialasso que aquest cop sigui menys. “Esperem un partit intens, i més en un camp petit com el nostre. Penso que tots dos farem tot el possible per tenir la pilota. El que és segur és que haurem de fer un partit molt seriós si volem guanyar el Tona”, assegura l’ex de L’Escala.

Ressonen noms al fins ara millor equip de la Lliga com el de Maik Molist, integrant del Llagos que va tornar a Segona B fa dues temporades, d’altres amb experiència a categories superiors com David Payán, ex d’Europa, Grama i Manlleu entre d’altres equips, o el mateix Alejandro Gaitán, segon màxim golejador de la categoria amb 10 dianes. Ferm aspirant en la pugna per pujar a Tercera RFEF, per la qual lluitarà el campió de Lliga amb el campió de l’altre subgrup. Sigui quin sigui el tipus de partit, s’hi adaptarà a la perfecció l’exuberant de versatilitat filialasso. Tan aviat es pot manifestar en transició, que en atac posicional, que en estratègia. Prodigiosa varietat també il·lustrada en el gol, tan expressat en un davanter centre com Rafa Monti (4 gols), com en un central com Pol Llubera, signatari també de quatre dianes.

“Tenim un plus d’ambició pel fet de ser més joves que altres equips i això es plasma al camp. Les claus del nostre joc són que ataquem i defensem junts i tenim diferents perfils de jugadors que ens permeten jugar de manera variada. Tenim gent amb qualitat per atac en estàtic, futbolistes ràpids pel contraatac i també jugadors que van molt bé en estratègia. L’únic que ens falta és aquest punt de picardia per la nostra joventut”, ressalta el capità d’un filialasso arengat cada partit per Mario Fernández, a part de cerebral estratega, estimulant motivador. “El Mario ens transmet la seva ambició per guanyar cada cap de setmana, siguin quines siguin les circumstàncies: lesions, expulsions o penals en contra. Ens diu que, si ell pogués, es calçaria les botes. I això ens dona la vida”, assegura ‘Tori’. Les quatre de set victòries aconseguides en inferioritat numèrica -i dues d’elles amb dos futbolistes menys-, revelen el rebel i obstinat caràcter d’aquest filialasso.

La major part dels seus jugadors viuen el seu primer any al club però ja tenen perfectament assimilat el que és el Llagostera. “És una família”, resumeix amb una frase concisa però clara Toribio, que sap qui marca la diferència al Municipal, on roman invicte el primer equip i on només se li ha escapat un rival amb punts al conjunt de Mario Fernández. “Animo a l’afició que vingui a gaudir d’aquesta última part de la Lliga, que serà la més complicada però també la més bonica. Amb el seu suport tot serà més fàcil”, ressalta el capità d’un filialasso que reclama el seu lloc al cim de la classificació. I, tot i no estar-hi obligat, determinat i ambiciós, vol que sigui el primer.