Encara no s’ha obert el teló de la temporada però el primer partit contra un equip de la mateixa divisió va resultar ser un assaig de categoria i amb el retorn de l’actor principal. No hi ha encanteris sense el mag de Salt, no hi ha màgia sense Pitu. Els almogàvers que van assistir a la funció van contemplar com aquella vareta esquerra tornava a repartir joc com qui reparteix cartes, com xiuxiuejava la pilota perquè vagi allà on només ell sap posar-la, com el futbol tornava a somriure amb el somriure carismàtic de Pitu Potter. Hem estat un any i quasi cinc mesos privats de tot això, però ara ja toca fer-nos un tip de tot el futbol que li queda per exhibir al capità. Torna la lírica del ‘8’ un cop culminada una històrica d’èpica en què va vèncer a base de voluntat i amor al futbol l’amenaça de la retirada.
Els almogàvers també van assistir a l’espectacle de sempre de solidesa, eficiència i intensitat d’un Llagos que sempre va ser el mateix els 90 minuts. Malgrat que amb els canvis els actors puguin canviar, l’equip actua de memòria, així que sempre té recursos no només per no deixar-se sorprendre, sinó per sorprendre. El gol de Cortés de penal al minut de 58 va coronar una actuació coral de tot l’equip, intens, disciplinat, sense fissures. A falta de dues setmanes per l’inici de Lliga, i a dies de la cita històrica de divendres amb la final de la Copa Catalunya contra L’Hospitalet a l’Olímpic de Terrassa, el Llagos va demostrar contra un dels equips punters de Segona B que ja està més que llest per competir.
Alsina va optar per un onze amb Marcos en porteria, una línia defensiva amb Diego i Julen com a parella de centrals; Pere de lateral dret i Aimar de lateral esquerre; un mig del camp amb Cortés i David García al doble pivot amb Eric i Guiu a les bandes i, a dalt, Sascha, amb Gil enganxant. Onze amb un gran número de futbolistes del bloc de l’any passat però també amb fitxatges –Julen, Pere i Guiu-, que van acumulant minuts i es van convertint en habituals de l’alineació titular. Amb gust i voluntat per moure l’esfèrica d’un cantó a l’altre, l’Espanyol B, decidita executar el seu estil malgrat competir en un camp petit. Però no sense veure’s en serioses dificultats. La pressió del Llagos, tant quan ho va fer en camp contrari com quan va replegar en la seva pròpia divisòria, va resultar ser enormement eficaç. Només en el primer tram de partit va inquietar Ivan Gil el conjunt de la Costa Brava amb les seves recepcions entre línies.
En la faceta ofensiva, multitud de recursos: desplaçaments en llarg cap a Sascha, entrades per banda de Guiu i Eric, projeccions ofensives dels laterals, i, per suposat, l’estratègia en totes les seves formes: faltes laterals, córners i serveis de bandes. En un partit on la igualtat es va erigir en la protagonista, tots dos equips van tardar en fer-se mal. Després de jugades sense resoldre del Llagos amb inquietants centrades laterals, Villahermosa, quasi a boca de canó, va exigir una efectiva i estètica intervenció de Marcos. Fins llavors, i gràcies a l’immens treball col·lectiu de tots, havia tingut el dia lliure, però al primer moment d’exigència va respondre com sempre ho fa. No va tardar el Llagostera en replicar amb un cop de cap d’Aimar just abans del descans en un córner que va sortir fregant el pal. Incansable el lateral, a qui la suma dels anys no li resta passió.
El filial perico va encetar el segon temps amb la voluntat de dominar i trobar aviat el gol però el Llagos va saber aguantar fins que va trobar el gol. La defensa espanyolista va tapar amb la mà una rematada de Sascha a centrada de Diego per cometre un penal que va enviar cap a dins Cortés, infalible des dels onze metres amb el conjunt de la Costa Brava: quatre de quatre llançaments convertits des de que va arribar a Llagostera. El pas dels minuts va fer que les transicions s’apoderessin cada cop més del matx. Transicions que interessaven sobretot als de José Aurelio Gay per trobar la manera d’enderrocar el ferri ordre defensiu dels d’Alsina. Si algun cop aquest ordre es va veure alterat, els jugadors del Llagos es van imposar als duels individuals. Un peu salvador de Marcos a falta de 20 minuts va ser l’únic moment de patiment al Municipal.
L’esquadra blau-i-vermella no només no va passar problemes a la recta final sinó que va tenir moments de possessió per apropar-se un segon gol que va veure passar de molt a prop amb una molt bona rematada de cap de Dieste. Però, qui per sobre de tots va regnar els últims minuts va ser Pitu. Ja abans de sortir els almogàvers el van aclamar, una bonica manera de proclamar el retorn del mag de Salt, a qui se’l va poder veure ja des del racó del córner posant la pilota on ell vol. També va entrar en una convocatòria per primer cop David Bigas després de patir la mateixa lesió que Pitu al novembre. No va arribar a jugar però en res celebrarem que el poltre torna a cavalcar pel Municipal. De moment, el següent repte és intentar celebrar divendres la primera Copa Catalunya de la nostra història. L’Hospitalet ens exigirà vessar suor i moltíssim patiment, però entre tots hem d’intentar divendres que el Llagos es proclami rei de la terra.