Quan ho has donat tot, per molt dolorosa que hagi estat la derrota, no tens res retreure’t. Quan en tres dies tornes a jugar i al camp del tercer classificat (l’Espanyol B, diumenge a les 12:00), no tens temps per lamentar-te. En aquesta freda nit de desembre en què l’escalfor dels almogàvers i l’ardent desig dels jugadors van fer que es portés millor aquest fred, el gol al minut 118 ens va deixar del tot congel·lats. El vent que tant s’havia deixat sentir durant el partit va bufar al final a favor de l’Haro perquè una centrada lateral s’acabés tancant fins entrar. Quatre minuts abans, Yeray veia com se li anul·lava un golàs de falta directa en una acció controvertida, encara que els àrbitres, com tothom, també es poden equivocar. De veure’ns a la següent ronda de la Copa del Rei a estar fora amb tan sols quatre minuts de diferència. Impactant i desagradble contrast de sensacions. Però som el Llagostera i de situacions molt més difícils ens hem aixecat.
Una eliminació que, per res, ha de rebaixar la matrícula d’honor que està traient el Llagos en una temporada colossal. I és que en moments complicats com aquest val molt la pena recordar que a la Lliga estem a tres punts del play-off d’ascens i que estem a la final de la Copa Catalunya. I que jugadors i afició formem una família que va tornar a viure una nit especial al Municipal tot i no tenir el desenllaç desitjat. Ni un sol almogàver va marxar malgrat el fred i ni un sol jugador va deixar d’anar a totes en cada jugada malgrat la lògica fatiga de competir durant 120 minuts. I, com no, els futbolistes no van escatimar en aplaudiments cap als almogàvers al final del partit. Aquesta unió és la que ens ha de permetre aixecar-nos de cops com aquests i és la que ens ha de fer seguir lluitant per reptes inversemblants.
Marcos en porteria; Diego i Lucas com a parella de centrals, amb Joan Maynau de lateral esquerre i Aimar de lateral dret; Magallán i David García al doble pivot amb Nahuel i Cortés per bandes, Sascha a dalt i Gil enganxant. Aquests van ser els onze guerrers que van saltar d’inici a defensar la idea del Llagos en front amb un Haro que proposava el mateix que l’equip llagosterenc. Malgrat haver marcat només un gol -i al final-, al Municipal es va viure un xoc tan intens com noble de dos equips amb una mateixa idea d’entendre el futbol, dos experts en el joc directe com Llagostera i Haro que defensen amb convicció i fidelitat aquesta idea. I quan es produeix un duel similar, no és que hi hagi molta igualtat, si no que aquesta és extrema, com va ser el cas.
El Llagos va ser qui va començar millor. Tampoc va ser molt superior a l’Haro als primers minuts, però sí que va rematar un parell de faltes laterals. I, encara que no siguis netament millor, detalls com aquests són els que et poden decantar cap al teu favor enfrontaments tan exageradament igualats. Davant els pocs espais que deixava per dins el conjunt de La Rioja el Llagos no dubtava en jugar llarg cap a Sascha, per a partir d’aquí guanyar la segona jugada i intentar jugar. Decisió ofensiva que també va prendre l’Haro. Així que la pilota viatjava d’un camp a l’altre però que sense cap dels dos s’imposés. La contundència defensiva d’un i altre podia més que la inspiració dels jugadors de dalt i es tendien a guanyar més caigudes al darrere que al davant. Tot i que la igualtat no es va moure del Municipal, Sascha va estar a punt de culminar una molt bona acció elaborada del conjunt llagosterenc en la millor ocasió de la primera part.
Qui es perdés la primera part i arribés a la segona, ja sabia com havia estat el primer temps, perquè els segons 45 minuts no van diferir en res dels primers. Persistia la igualtat, sense que cap dels dos trobés la manera de superar l’altre, tot i que sí que es van donar més situacions clares de gol. Al tram inicial del segon temps, l’equip que entrena Aitor Calle va fregar el gol amb un xut des de la frontal primer i un córner després. Vora el minut 60, Aimar la va treure sota pals però poc va tardar el Llagostera en manifestar la seva capacitat de resposta amb un xut de mitja distància de Cortés que va exigir una bona intervenció de Fermín. A l’últim quart d’hora, Kuku va entrar pel mateix Cortés per córrer a l’espai les pentinades de Sascha i, en un segon relleu, Dalmar va ingressar per Gil Muntadas. Com si tots dos haguessin signat un pacte de no agressió, poques novetats a les àrees es van produir fins el final d’un partit obligat a anar a la pròrroga.
El moviment al temps extra es va fer esperar fins als últims 10 minuts. Marcos Pérez va haver de saltar alt per enviar a córner un cop de cap i al minut 24 de la pròrroga, Yeray, que havia entrat per Magallán, va col·locar una falta directa a la xarxa amb un toc subtil. El col·legiat, però, va estimar que Kuku s’havia enganxat a la barrera i va anul·lar la diana. La història era de conte, ja que era el primer gol de Yeray amb el Llagos i servia per passar a la següent ronda de Copa del Rei. Però no va tenir el final feliç esperat. Més aviat un final amarg amb el gol de l’Haro. Però si una cosa ens ha definit als almogàvers sempre és no deixar que ens afectin els disgustos, aprofitar aquesta ràbia per afrontar amb més ganes el següent partit. I a la Ciutat Esportiva Dani Jarque hem d’anar del tot disposats a signar un llagosterasso contra l’Espanyol B aquest diumenge (12:00).