Com el brau que se sent tancat i, aclamat per la multitud, corre sense horitzó quan li obren. Desfermat, lliure, poderós. Així se sent Julen Monreal. Aquest any no hi ha hagut Sanfermines però l’arribada al Llagostera ha estat un chupinazo per Julen, que gaudeix cada dia a la plaça del Municipal com si fos el tan estimat 7 de juliol de la seva Pamplona natal. “Després d’un any i mig complicat jugant poc i amb lesions ha sortit el sol”, confessa breu i clar el brau del Llagos. Cada partit és un dia d’apassionat tancament per Julen, una bèstia que envesteix la pilota i espanta davanters. Sigui per dalt, per baix, o a l’esprint. Tancaments, o millor dit suplicis, que pels adversaris, que no veuen escapatòria quan veuen venir Julen duren 90 minuts. Ningú gosa torejar-lo. El conjunt llagosterenc té a la porteria San Marcos i a l’eix de la defensa San Fermín, elevat sobre els imponents 192 centímetres de Julen, un brau, a més de poderós, del tot infatigable: ha jugat tots els partits disputats fins ara amb pròrrogues incloses. Quasi sencers (només va ser substituït per Lucas Viale al minut 86 contra el Platges de Calvià a la Copa Federació). Sense descans. Ni lesió. Només les expulsions contra Nàstic i Espanyol i el posterior compliment de sanció contra l’Olot l’han tret del camp. Total: 14 partits jugats de manera consecutiva, 1.380 minuts quasi sense descans.
“Estic molt content i molt a gust, necessitava aquest volum de partits després de dues temporades en què les lesions no em van permetre agafar ritme ni minuts. La gran clau és la confiança que m’ha donat l’Oriol. Abans de venir tenia dues o tres ofertes però el míster em va insistir molt en què fitxés pel Llagostera i el seu suport ha estat fonamental”, destaca el central de 26 anys. “Mai havia estat en un equip on fossin tan importants les accions a pilota aturada, l’Oriol és un malalt de l’estratègia”, reconeix el defensa. Res deixa a l’atzar el Llagos ni tampoc Julen en la seva posada a punt. Tot estudiat, tot mesurat. Una preparació minuciosa per fer-se infinit al camp. “És essencial cuidar-se i aquest any me n’he adonat encara més. Quan competeixes dos cops per setmana com hem fet últimament si no et cuides acabaràs lesionat. A part dels entrenaments amb l’equip, cada tarda faig una sessió de gimnàs a casa per treballar les parts del cas que potser jugant no entrenes tant. També miro molt el descans i l’alimentació. Estic molt content amb com està responent el meu cos, em sento millor que mai”, assegura Monreal, que corre en cada partit com si la gespa fos la calçada del carrer Estafeta.
Llueix més el sol a Llagostera que a la seva Pamplona, però el nou hàbitat de Monreal no difereix tant del de la seva terra i no només pel gèlid vent que sovint passa amb ímpetu pel poble. També pel culte a aquest futbol tan directe, tan físic, tan de nord al que invita el petit i vetust Municipal. “Em trobo molt còmode en aquest camp, per les meves característiques m’adapto bé a aquest terreny de joc, ja que sóc potent al joc aeri i fort en el cos a cos”, subratlla Julen, que se sent molt fort amb Diego al costat. Quan convius amb la teva parella de ball, i tot el dia, sempre és més fàcil. “A part d’un gran futbolista, en Diego és una gran persona. Més que un company, és un amic. Com vivim junts, ens passem pràcticament les 24 hores junts i aquest coneixement que tenim un de l’altre es nota al final al camp”, ressalta Monreal, que li posa la milor nota a l’equip.
“L’equip ha estat d’excel·lent a la primera meitat de la temporada. Tenim 11 punts en una Lliga molt igualada, hem estat subcampions de la Copa Catalunya i campions de la Copa Federació i hem participat a la Copa del Rei. Amb tota l’acumulació de partits que hi ha hagut s’han produït poques lesions, el cos tècnic ho ha gestionat molt bé”, assenyala Julen, un dels guardians de la defensa d’un Llagos que presumeix de ser el segon conjunt menys golejat del seu subgrup de Segona B i de no haver encaixat cap diana a la primera part. “La fortalesa defensiva explica en gran part el nostre èxit. La unió que hi ha al vestidor es reflecteix al camp i, des de Sascha fins Marcos, tothom s’implica molt. Ens falta tenir més encert en atac, i això penso que passa per prendre millors decisions de tres quarts en endavant i aprofitar millor les nostres oportunitats”, destaca Monreal, que va arribar procedent de La Nucía aquest passat estiu.
Ho ha tingut tot el central aquests primers mesos al Llagos i per això cada dia ha estat un 7 de juliol per a ell. Però reconeix que enyora quelcom perquè aquesta felicitat sigui total. “Trobo a faltar molt l’afició, ells són molt important per nosaltres, el futbol sense aficionats no és el mateix. Però entenc que pel bé de tots s’han hagut de prendre unes mesures per erradicar el virus. Li demano al nou any que l’afició pugui a tornar a estar amb nosaltres per aconseguir junt amb ells grans coses”, anhela Julen, el brau que ha burlat la gàbia de les lesions i atemoreix davanters, el central amb aura de Sant Fermí que posseeix el do sobrenatural de ser absolutament infatigable. Les lesions han deixat anar Julen, que no divisa reptes, els envesteix.
Fotos cedides per Jordi Juvanteny i la Federació Catalana de Futbol