CF La Nucía 0-0 UE Llagostera-Costa Brava: El Llagos torna a exhibir una capacitat de competir infinita

CF La Nucía 0-0 UE Llagostera-Costa Brava: El Llagos torna a exhibir una capacitat de competir infinita

Competir és una virtut especial. O amb ella neixes o no l’adquireixes. I, en aquest sentit, el Llagostera té una genètica privilegiada. A més a més, l’actitud del dia a dia li fa millorar aquesta aptitud. I quan tens aquesta capacitat, resisteixes, i així, tens assegurat, com a mínim, no perdre. La Nucía va aconseguir neutralitzar els punts forts del Llagos. Però no li va saber trobar els dèbils. I quan semblava que més a prop podia estar de trobar-los, ja al final, va topar amb una altra qualitat que el Llagostera té innata: la capacitat de patiment. Corria el minut 85 quan el Llagos es va quedar amb un jugador menys després de que Gil Muntadas veiés la vermella en una falta inevitable. La Nucía apretava, la fatiga també, però aquesta capacitat de patiment i l’alè dels almogàvers van poder més. I, si una cosa semblava perduda a l’últim instant, irrompia San Marcos Pérez per preservar aquesta resistència, per fer-la infinita. Ho va fer en tres ocasions al llarg del partit. Així va ser com el Llagostera va sumar la quarta jornada seguida sense perdre per primer cop aquesta temporada i va encadenar el segon partit consecutiu sense rebre gol a domicili.

Molts adversaris intenten sotmetre l’equip del Gironès a través de la possessió de pilota i ho han intentat en el que portem de temporada. Però, veient com són els partits, caldria fer-se la pregunta de qui sotmet a qui, perquè intentar atacar la defensa del Llagos s’acaba convertint en un verdader mal de cap, en una tortura psicològica. Intentar obrir la defensa del conjunt d’Oriol Alsina és tractar de trobar la sortida d’un laberint. I, quan la trobes, apareix un guardià anomenat Marcos Pérez que et tapa aquesta sortida i et condemna a refer el camí. El porter del barri d’El Bon Pastor va ser el meta titular en un onze que era el mateix respecte el del València B: Diego i Lucas com a parella de centrals amb Maynau de lateral esquerre i Dalmau de lateral dret; David García i Magallán de doble pivot amb Nahuel i Cortés per bandes i Sascha a dalt amb Gil Muntadas per darrere.

Davant, un dels altres equips revelació de la temporada que desprenia certa olor a Primera. És el que té tenir al camp exjugadors de la màxima categoria com Juanma Ortiz i Fran Moreno i un entrenador com César Ferrando amb passat a conjunts com Albacete i Atlético de Madrid. El conjunt alacantí, capaç de fer mal tan en atac estàtic com en transició ofensiva, va exhibir la seva claredat d’idees amb l’atac posicional, sortint des del darrere amb la pilota jugada i buscant amb insistència les bandes, amb els laterals alts i els extrems intentant en molts casos rebre en posicions més interiors.

El Llagostera va aconseguir fer petit un camp tan gran com el de la Ciudad Deportiva Camilo Cano. Va bloquejar tot passadís interior i va també tapar els espais per fora, amb els extrems -Cortés i Nahuel-, ajudant en tot moment els laterals per evitar que quedessin en inferioritat numèrica. Davant la impossibilitat de fer mal amb combinacions, La Nucía disposava d’una poderosa segona opció: pilotes a l’espai pel seu davanter, Titi -cinc gols aquesta temporada-, tan ràpid com habilidós en les fintes per enganyar el centrals i trencar en velocitat. Els centralassos del Llagos, Diego i Lucas, no li ho van permetre ni un sol cop. Malgrat acaparar la possessió de pilota, el comptador d’ocasions només va registrar un parell d’oportunitats, als minuts 23 i 45 . En totes dues, amb dues intervencions colossals, Marcos va salvar el Llagostera.

La Nucía no va fer mal al Llagos, però tampoc va permetre que li en fes el conjunt de la Costa Brava, que sortia a la contra amb dificultat. Els alacantins van ajustar molt bé les vigilàncies i van fixar molt bé quan l’equip blau-i-vermell atacava. Tot i així, la sensació de perill cada vegada, per exemple, que Gil conduïa o Nahuel arrencava planejava sobre l’Estadi Olímpic. En la més clara en aquest primer temps, una centrada molt perillosa de Cortés es va poder convertir en un gol en pròpia porteria.

El Llagos va intentar donar un pas més en la pressió a la segona part i va tenir més presència en camp de La Nucía els primers minuts de la segona part. Gil Muntadas, amb una centrada xut, va obligar a intervenir un Fornés que va haver de posar els punys. Però La Nucía no va voler deixar anar l’esfèrica, ni el Llagostera va donar cap concessió. Com a la primera meitat, com si el matx s’hagués quedat atrapat al temps. Així que poques novetats més es van produir fins el final del partit. En el capítol de substitucions, Crespo va entrar per Nahuel al minut 67,  Kuku per Sascha al 73 i Pasquina per Cortés al 86. Com sempre passa, els relleus van ser essencials per mantenir el bon rendiment sobre la gespa. I és que tret dels darrers 5 minuts, amb l’expulsió de Gil i l’ofensiva final de La Nucía, el Llagos no va patir. I quan va patir, ho va saber fer.

I a partir d’aquesta setmana que ve, un repte rere l’altre: derbi gironí contra l’Olot al Municipal dissabte (17:00), Copa del Rei dijous següent davant l’Haro (20:00) i visita a l’Espanyol B per acabar l’any. El repte és intens però l’ambició d’aquest equip i el poder dels almogàvers segur que poden més.