UE Llagostera-Costa Brava 2-1 AE Prat: El Llagos tira de la seva essència per seguir fent història

UE Llagostera-Costa Brava 2-1 AE Prat: El Llagos tira de la seva essència per seguir fent història

El Llagos continua escrivint la seva història i hi ha afegit un nou capítol gloriós i que fins ara no havia pogut escriure: la seva primera final de la Copa Catalunya. I contra l’Hospitalet, rival en aquesta final, n’intentarà escriure un altre, encara que per això encara queda. El que de moment importa és gaudir del moment després de patir contra el Prat. Cap gesta de l’equip llagosterenc s’entén sense la seva essència, sense l’èpica, sense un episodi de superació, i contra l’equip pota blava no va ser menys. El conjunt de Pedro Dólera es va avançar a l’inici de la segona part i ja se sap que remuntar un marcador al Prat és una feina més que complicada. El Llagos ho va fer al setembre i ho va repetir al Municipal a la semifinal. Va ser llavors, a partir d’aquest gol del Prat, quan es va veure el millor Llagostera. L’equip d’Oriol Alsina té això, té el do de treure el millor quan pitjor es posen les coses, de treure aquesta raça que porta dins. I, amb gols de Sascha i Cortés, ho va tornar a fer, va tornar a obrar una remuntada aquesta temporada. I ja en van sis.

I com sol ser habitual al conjunt blau-i-vermell, els menys habituals van tornar a respondre. Jugadors com Carles Santaló, Yeray Sabariego, com Pol Gómez, com Adri Lledó, com Anselm Pasquina, estan tenint de moment pocs minuts en comparació amb d’altres però van demostrar amb una tremenda actuació que estan més que preparats per entrar a l’onze titular quan sigui necessari. El Llagostera no té un, si no dos onzes titulars capaços de competir amb plenes garanties contra qualsevol. I d’això pocs equips poden presumir. Ells són els que van signar un bon partit fins el gol del Prat i també els que es van créixer després de la diana visitant per donar la volta al marcador i fer entrar el Llagos on mai havia entrat, fer-lo entrar en tota una final de Copa Catalunya.

Alsina va sortir amb una alineació inicial amb Santaló a la porteria; Pol Gómez i Viale com a parella de centrals amb Diego de lateral esquerre i Aimar de lateral dret; un doble pivot amb Yeray i Juvanteny amb Nahuel i Adri Lledó per bandes i una dupla ofensiva amb Sascha i Pasquina. Per l’estil intens i directe de tots dos, perquè els seus dos entrenadors són dos amics que es coneixen massa –Oriol Alsina i Pedro Dólera-, i per les reduïdes dimensions del Municipal, els Llagostera-Prat solen ser partits amb una única reina: la igualtat. I així va ser des del principi fins el final. El conjunt del Baix Llobregat, si no trobava solucions amb el joc elaborat no dubtava en optar pel joc directe, igual que el conjunt llagosterenc, que va presentar una variació respecte de l’esquema habitual. Alsina, amb Lledó com a fals extrem, va buscar superioritat numèrica per dins per deixar la banda lliure per les incorporacions d’Aimar. El Prat, amb el perfil de jugadors que hi havia sobre el camp, era superior físicament i el Llagos va contestar intentant tenir més control de pilota.

El mig del camp funcionava a la perfecció i Lledó repartia a banda i banda, trobant en la dreta Aimar i en l’esquerra un elèctric Nahuel, el més incisiu del Llagos al primer temps. Seva va ser la centrada després d’una impressionant jugada individual que va rematar desviat un Juvanteny que va arribar molt bé de segona línia i al seu càrrec també van anar les accions de major perill. Sascha ho baixava tot i Pasquina lluitava deixant-s’ho tot per aprofitar el treball del ‘9’ i va tenir més d’una jugada interessant corrent a l’espai. Aimar, amb una centrada que es va enverinar fins dirigir-se a l’escaire, va estar a punt de sorprendre Andrés, que es va estirar molt bé per desviar un cop de cap de Sascha. El Prat, que va tenir més control de la pilota en l’últim quart d’hora de la primera part, va tenir les dues millors opcions des de la frontal topant amb la solvent resposta d’un molt segur Kolderiu.

El segon temps semblava no tenir intenció de canviar el guió del primer però Pedro Bravo va desequilibrar el partit pel Prat al minut 57 rematant una centrada des de la dreta. La resposta del Llagos, clara i contundent: un equip que se’n va anar amb determinació i valentia a per l’empat com no podia ser d’una altra. De fet, si el Llagostera no reacciona així davant d’una adversitat com aquesta, no és el Llagostera. Sascha, que prèviament ja l’havia tingut en un un contra un, va controlar a la frontal i la va col·locar ajustada a l’empat per establir la igualada al minut 68. En plena tempesta llagosterenca, Cortés -relleu de Nahuel-, va irrompre a la mitja lluna de l’àrea recollint una passada de Magallán, que havia entrat minuts abans per Juvanteny, enviant-la a l’escaire. El Prat ho va intentar amb insistència però no va poder amb l’ordre i la disciplina d’un Llagos que va custodiar molt bé l’avantatge. L’entrada al camp de Dalmau -relleu de Diego-, Kuku -substitut de Pasquina-, i Gil Muntadas -relleu de Lledó-, van ser claus també per mantenir la renda.

El Llagos no es conforma amb haver fet història i vol seguir fent-la a la final. Abans, però, queda molt per recórrer, reptes com el d’aquest diuemenge al Municipal contra el València Mestalla (12:00). Serà el tercer partit en una setmana, però ja se sap que amb l’alè dels almogàvers no hi ha cansanci físic ni psicològic que existeixi.

FOTO 1: El Llagos, una pinya que no es cansa de complir reptes

FOTO 2: Lledó va dirigir molt bé el mig del camp llagosterenc

FOTO 3: Els moviments i l’entrega de Pasquina, claus per entrar a la final