UE Llagostera-Costa Brava 1-1 Valencia CF Mestalla: No hi ha fatiga que existeixi pel Llagos

UE Llagostera-Costa Brava 1-1 Valencia CF Mestalla: No hi ha fatiga que existeixi pel Llagos

Arrossegava el Llagos un cansament tan com lògic de Castàlia i de la remuntada contra el Prat de Copa Catalunya. Però entre les rotacions, l’extraordinària gestió del cos tècnic, el suport dels almogàvers i també, molt important, les ganes de competir innates d’aquest equip, qualsevol ferida de guerra es cicatritza aviat per afrontar una nova i intensa batalla com la de diumenge contra el Valencia Mestalla. Fent cas omís a aquest esgotament físic i mental, el Llagos se’n va anar al principi del partit al filial valencianista. No semblava que fos l’equip que més fatigat estava. Lluny de replegar tropes, l’exèrcit almogàver se’n va anar a conquerir el territori del Valencia Mestalla. I Nahuel va clavar l’espasa els primers minuts amb una estocada brutal des de fora de l’àrea. Amb el pas dels minuts, sobretot a la segona part, obligat per un cansament que va afectar més i també per l’empenta de l’equip de Chema Sanz, el Llagostera es va veure obligat a replegar tropesJordi Sánchez va empatar al minut 73, però en una encomiable ofensiva final, Kuku va rematar de cap al pal. Al final, un punt sacrifici i, un cop més, de superació. I contra un adversari amb jugadors de Primera, ja que Esquerdo havia debutat amb el primer equip el dia anterior i Jiménez havia estat convocat.

A pesar de que era migdia, el ratpenat estava ben despert, així que va acudir al Municipal buscant sang, conscient del teòric esgotament d’un Llagos amb la seva idea de joc cada vegada més assimilada, cada cop més fort i competitiu: ja van tres jornades seguides sense perdre i un mes i mig sense conèixer la derrota davant dels almogàvers. Oriol Alsina ha hagut de fer rotacions aquesta setmana tan exigent, pràctica de totes maneres del tot habitual a un Llagos en què, jugui qui jugui, sempre rendeix perquè tothom dona el nivell. En aquest cas l’onze era el format per Marcos a la porteria; Diego i Viale a l’eix de la defensa i Dalmau al lateral dret i Maynau a l’esquerra; David García i Santi Magallán al doble pivot, Nahuel a la banda esquerra i Cortés a la dreta; Sascha a dalt i Gil per darrere.

El ratpenat es va sentir arraconat. O, dit també d’una altra manera, la brillantor d’inici que va desprendre el Llagostera va enlluernar aquest ferotge ratpenat. El conjunt de la Costa Brava es va llançar a pressionar en camp contrari amb determinació, ordre i disciplina, mantenint el ratpenat arraconat, sense escapatòria, del tot tancat. La pilota durava poc al conjunt valencià i el Llagos, amb atacs verticals i punyents, anava acumulant ocasions amb Nahuel elèctric, amb el llampec de Santa Cristina d’Aro encenent el partit. Va ser el llampec qui, després d’un tir des de la frontal de Magallán que va refusar Rivero, la va clavar tal com li venia també des de mitja distància en el rebuig d’un córner. Absolutament desfermat, Nahuel va veure com un Rivero que va aguantar lequip che als primers minuts li aturava un xut escorat.

El pas dels minuts va comportar que el partit s’equilibrés i que el Valencia Mestalla comencés a organitzar-se i a adquirir una estabilitat entorn la pilota. El pla dels de Chema Sanz passava per fer bascular el Llagostera d’un lloc a l’altre per anar guanyant metres i, entre els canvis d’orientació, trobar una escletxa per filtrar una pilota interior. Però el Llagos, que domina com pocs aquest art de replegar-se i bloquejar tot accés al contrari, va bascular perfectament de costat a costat i en cap moment es va descompondre. El bon exercici defensiu dels d’Alsina no permetia al filial valencianista jugar-la a l’espai i sí tota l’estona al peu. Jordi Sánchez, que a part de ser un bon golejador juga i descarrega d’esquenes a la perfecció, va estar lligar en curt per Viale i Diego i el fet de que el Valencia B posés els interiors dins no va sorprendre el conjunt llagosterenc. Fruit d’aquesta actuació defensiva coral, el primer tir entre pals del Valencia Mestalla no es va produir fins el minut 38 en un xut que va blocar Marcos.

Al segon temps, la lògica fatiga acumulada entre els partits acumulats i l’empenta dels ché van fer retrocedir posicions a un Llagos que va continuar tirant de disciplina, solidaritat i coratge per contenir el potencial ofensiu del filial valencianista. Els de Chema Sanz van trobar més espais que els van permetre gaudir d’alguna ocasió més. Tot i així, el Llagostera continuava replicant amb velocitat i estratègia en atac. Pasquina, relleu de Nahuel, va ser un incordi a l’espai i en cada acció a pilota aturada s’ensumava el gol al Municipal, sobretot en una rematada de cap de David García després de servei de banda que va marxar per centímetres. Tanmateix, el Valencia Mestalla va ser qui va trobar el premi i Jordi Sánchez va empatar de cap al minut 73 després de rematar molt bé una centrada.

En situacions així, amb l’adversari creixent i tu aguantant el cansament, el normal és que el contrincant t’acabi tancant a l’àrea. Però el Llagos, amb aquest coratge que el fa únic, va perseguir la victòria amb insistència i Kuku, que havia substituït Gil, va rematar de cap al pal. Lledó, que va ingressar al verd per Cortés, va ser l’altre dels canvis d’Alsina aportant fluïdesa i frescor. L’equip en principi més debilitat va ser qui més a prop va estar de la victòria amb l’empenta afegida de l’afició. Així se les gasta el Llagostera, que diumenge que ve visita La Nucía a les 17:00. Nou repte apassionant per un Llagos que, al son dels almogàvers, no para de créixer.

FOTO 1: Nahuel, pletòric, ja porta cinc gols

FOTO 2: Cortés, gran treball ofensiu i defensiu

FOTO 3: Viale va formar junt amb Diego una parella inexpugnable a l’eix de la defensa