UE Llagostera-Costa Brava 1-0 Lleida Esportiu: Santi Magallán imposa la llei del Llagos

UE Llagostera-Costa Brava 1-0 Lleida Esportiu: Santi Magallán imposa la llei del Llagos

Al Municipal hi ha una sèrie de regles establertes. Una sèrie de regles que conformen la llei del Llagostera. No està escrita, però la coneix tothom. I si vols superar l’equip de la Costa Brava, has de complir-les totes. La primera norma i la que regeix per sobre de totes és que quan arribes al Municipal has d’acceptar que jugues en un camp diferent al que t’hi has d’adaptar. Un camp petit, de poble, on hi ha l’afició que conformen els almogàvers, que sempre t’estan a sobre. La segona és que has de saber competir contra a un equip que porta a la sang això de competir i que ho fa contra tot tipus d’equips, li és igual el pressupost que tingui o la seva història. La tercera és que has d’dassumir que vens a patir. La quarta és que has d’evitar caure en la trampa de l’estratègia. El Lleida, que va fer un tros de partit, va acceptar i complir les tres primeres, però no l’última.

Corria el minut 70 quan Santi Magallán va marcar després d’un servei de banda i va fer caure l’equip de la Terra Ferma al parany per imposar la llei del Llagos. El repertori d’Oriol Alsina en l’estratègia és massa ampli i quan defenses una acció a pilota aturada has de saber que estàs en un camp de mines i qualsevol pas en fals pot ser fatal. La quarta regla va ser la que va donar el triomf al Llagostera, però el compliment de les altres tres de ben segur que va desgastar el Lleida, de ben segur que els almogàvers hi van tenir molt a veure i que la seva pressió també va ser clau perquè els del Segrià fallessin un penal just després del gol de Magallán. Ja van cinc gols d’estratègia aquesta temporada, ja van cinc jornades seguides marcant a pilota parada aquesta campanya i ja van tres victòries al Municipal -dues de consecutives-. I 21 punts, la meitat de la salvació quan estem encara a mitjans de novembre. El Llagos no s’atura i tira cada vegada més.

Una novetat molt important cridava molt l’atenció en l’onze inicial: la presència d’Albert Dalmau al lateral dret. Porta mesos entrenant amb el conjunt llagosterenc i la oportunitat li va arribar contra el Lleida. Un luxe de jugador, per la qualitat i tremenda trajectòria que porta al darrere amb experiència a Segona A però també pel seu amor nat pel Llagostera, al que segueix des de petit. Així que Dalmau era el lateral dret en un onze amb Marcos a la porteria; Lucas Viale i Diego com a parella de centrals, Maynau com a lateral esquerre; Magallán i David García al doble pivot amb Nahuel i Cortés a les bandes i Sascha a dalt amb Gil Muntadas per darrere. Enfront, un Lleida que havia liderat la classificació durant diverses jornades, un equip molt ben treballat amb capacitat d’adaptar-se a les reduïdes dimensions del Municipal de Llagostera.

La igualtat es va apropiar del partit en els primers minuts i en tota la seva totalitat. Llagostera i Lleida van lliurar un enfrentament molt parell, un noble combat de futbol directe en què els duels per les segones jugades conformaven els diferents assalts. A la primera part va estar una mica millor el Lleida guanyant més segones jugades, encara que això no va impedir que el balanç d’oportunitats generades estigués igualat. Els de Molo van tenir una primera ocasió en una centrada a l’àrea petita que va treure la defensa d’un Llagos que va saber contestar. Sascha, que un partit més va impartir tota una lliçó magistral de com es baixen pilotes de l’aire va posar una passada a l’espai a la que quasi arriba Nahuel i poc després Santi Magallán va tenir el gol a tocar amb un xut arribant des de segona línia. L’esfèrica va circular amb freqüència per banda esquerra quan estava en poder del Llagos i l’extrem de Santa Cristina d’Aro avisava cada vegada que entrava en contacte amb la pilota. Tot i així, Cortés també inquietava per l’altre costat cada cop que rebia.

El Lleida tenia més possessió però no feia mal l’equip llagosterenc, que quan es tanca fa encara més petit el Municipal de Llagostera. La poca distància entre línies, la solidaritat i detalls com el fet de que els laterals no saltessin amb els extrems per impedir que correguessin la banda, van fer que als lleidatans els costés trobar espais. Les notícies a les àrees es van fer pregar, fins el descans els de Molo només van causar perill amb una nova centrada enverinada a l’àrea petita que va refusar el Llagos i els blau-i-vermells van avisar d’estratègia. Una acció que tot i no acabar en rematada a porteria ja va sorprendre els de la Terra Ferma, preludi del que passaria al segon temps.

La segona meitat va portar exactament el mateix que la primera, com si d’una fotocòpia es tractés, encara que aquesta vegada amb un Llagos imposant-se en el capítol de les caigudes. Alsina va començar a moure la banqueta i va retirar Gil Muntadas per posar Kuku. Les novetats a les àrees es van absentar fins que al minut 70 el Llagos va treure tota la seva picardia en un aparentment innocent servei de banda. Quatre tocs van ser suficients perquè aquella pilota que partia des d’un costat acabés allotjada a la porteria: servei de Maynau, pentinada de David García, control de Santi Magallán, rematada del pivot argentí i cap a dins. Segon gol del migcampista i segon seu també d’estratègia. Un canoner que les clava tant de llarga distància -com al camp de l’Andorra-, com de curta, com va fer contra el Lleida. Però instants després, un silenci sepulcral es va apoderar del Municipal quan l’àrbitre va assenyalar penal a favor del conjunt de Molo immediatament després. La mateixa alegria que havia aparescut amb el gol de Magallán no va tardar molt en irrompre nou quan Éder va enviar el llançament fora.

Alsina va donar entrada a Pol Gómez per Cortés per passar a jugar l’últim tram amb un trivot format per David García, Magallán i el mig centre de Lloret de Mar que va donar molta fortalesa a la medul·lar. En l’últim relleu Pasquina va substituir Nahuel. Tot i els nervis normals en aquest tipus de final, el Llagos no va patir per mantenir la renda. Amb la màgia del Municipal, amb la pressió dels almogàvers, amb els fruits recollits del treball diari, el conjunt de la Costa Brava va batre de nou un gegant, va impartir un cop més una lliçó de coratge, entrega i disciplina. El proper repte no és queda petit: visita diumenge al camp del líder, el Castelló. Com sempre, serà complicat, però, com sempre, el Llagos, tot i ser un equip petit, competirà com un gegant.

FOTO 1: El vestidor del Llagostera, unitat, treball i constància

FOTO 2: Santi Magallán, en el moment de rematar

FOTO 3: David García, com Magallán, va estar impecable a l’hora de recollir les segones jugades