Santi Magallán, la brúixola de la UE Llagostera-Costa Brava

Santi Magallán, la brúixola de la UE Llagostera-Costa Brava

Quan el camp es converteix en un desert, quan el Llagos perd el nord, no dubta en tirar de la seva brúixola. Per desorientat que l’equip llagosterenc se senti al camp, per perdut que estigui amb la pilota, ell li marcarà cap on ha d’anar, ell li marcarà la sortida més fàcil per trobar el rumb correcte. I, si fa falta, i encara que tingui a sobre l’enemic, girarà tantes vegades sobre si mateix com sigui necessari per trobar el nord. Santi Magallán és la brúixola de l’equip llagosterenc i la seva cama dreta l’agulla que el guia des de la medul·lar. Una agulla que també fa sang als rivals cada vegada que executa una acció a pilota aturada. Magallán és la brúixola que aporta serenor al Llagostera en tot moment i que es manté serena en els moments més nerviosos. Roman impassible a tot. Com a l’últim partit contra el Lleida. No li va importar que el partit estigués al minut 70, que el porter se li estigués a punt de tirar a sobre o que estigués rodejat de rivals a l’àrea petita: va tenir la sang freda per controlar i posar-la al pal llarg. I amb la cama menys bona, l’esquerra. La brúixola estava avariada a principi de temporada per un seriós esquinç de turmell però ara ja funciona perfectament. I fa funcionar l’equip.

“Lamentablement no vaig poder estar disponible les primeres jornades per aquesta lesió però des de que vaig debutar sempre hi he posat molta il·lusió. L’adaptació ha estat molt fàcil, tant els companys com el cos tècnic m’han facilitat les coses i m’han donat molta confiança. El club és molt familiar i a més a més tenim una afició que ens acompanya a tot arreu. Vagis on vagis, sempre veus aficionats del Llagostera”, destaca Santi Magallán, d’aquests jugadors que guarda una relació especial amb la pilota, capaç de protegir-la davant de qualsevol adversitat sigui quina sigui la situació del partit. Mai la sorteja, i, si fa falta, dona tantes voltes sobre ella com sigui necessari per trobar una sortida. “La serenitat amb la bola sempre ha estat la meva millor virtut, és el meu segell personal. Tracto de donar a l’equip el ritme adequat en funció del moment del partit i del que necessita. Però també intento mantenir l’ordre i equilibrar el partit, per exemple, compensant la incorporació en atac d’algun company. M’he sabut adaptar a l’estil de joc del Llagostera. En la nostra idea predomina el joc directe però també hi ha fases dels partits en què elaborem i això em va bé”, assegura el pivot argentí.

Però el que també defineix el migcampista de La Plata és l’extrema precisió de la seva cama dreta. Amb ella és capaç de clavar canonades de llarga distància, com va fer amb la falta directa que va donar un punt el Llagos a Andorra (1-1), o de curta distància, com també deixés clar diumenge passat davant el Lleida. Si Pitu té una vareta a la seva cama esquerra, Magallán la té a la seva cama dreta. “Encara no he tingut la sort de veure jugar Pitu però pel que m’han explicat la seva esquerra és única, així que no la vull comparar amb la meva dreta. Sé que aquesta precisió que tinc amb la dreta és una de les grans raons per les que l’Oriol es va fixar en mi perquè en aquest equip l’estratègia és molt important i tracto d’aprofitar aquesta qualitat. Això de que hagi marcat és circumstancial, al final el més important és ajudar l’equip. Estem molt units, estem competint bé i l’equip funciona cada vegada millor”, assenyala el pivot de 27 anys.

Magallán denota passió en cada jugada del partit, cada acció, cada moment. És la mateixa que li contagia un equip com el Llagostera que juga donant-ho tot, al límit, com si no hi hagués demà. Però també té molt a veure amb la manera especial amb què els argentins viuen el futbol. “Els argentins vivim encara més el futbol, des de petits ho vivim com si en això ens anés la vida i quan perdem ho sentim molt. Al final és només un joc, però aquesta passió especial és la que ens defineix als argentins”, destaca el mig centre de La Plata, que comparteix aquest entusiasme i també aquest do especial que té per jugar a futbol amb el seu germà, Lisandro Magallán, jugador de l’Alavés. “Sempre està pendent del Llagostera i inclús ens ve a veure de vegades. Estaria bé enfrontar-me a ell a la Copa del Rei però ara ens hem de centrar en la Lliga i l’objectiu ara mateix és el partit de Castelló”, assegura Magallán. Un matx que guarda un component especial: el Llagos visita el líder. Un líder, a més a més, invicte.

“Afrontem aquest partit amb molta il·lusió, serà duríssim perquè ells van primers, estan en una bona dinàmica i no han perdut. Però nosaltres estem preparats per competir, ens ho prendrem com una final com ho fem amb tots els partits i ens deixarem la vida en cada pilota”, ressalta Santi Magallán, amb moltes ganes d’afrontar un partit que es preveu apassionant. Sempre que el Llagostera tracti d’orientar-se, de trobar el nord, allà estarà la brúixola, allà estarà Santi Magallán per guiar-lo.

FOTO 1: Santi Magallán té la virtut de girar sobre sí mateix per trobar sortida

FOTO 2: El mig centre argentí executa córners amb molta precisió amb la seva cama dreta