Els guerrers de Llagostera
Jordi López és l'arquer i Èric Gómez el metrallador. Tots dos celebren els gols d'una manera molt similar, però les històries són ben diferents.
Llavors era l'últim segon de la primera part, quan Jordi López es va encarregar de llançar una falta, força centrada, a dos metres de l'àrea rival. Va fer tres passes enrere i, quan l'àrbitre va xiular, les va desfer per, suaument, colpejar la pilota per sobre la tanca defensiva i anotar un gol que significava el 2-0 davant el Gimnàstic de Tarragona en la darrera fase del playoff d'ascens. El tanto va desfermar l'eufòria al Municipal de Llagostera i Jordi López, instintiu, va celebrar-ho agenollant una cama i fent la forma de l'arquer. El de Cardedeu no havia celebrat mai un gol així, però amb 33 anys va decidir que aquella reacció que tan naturalment va adoptar es convertiria en seva. I així va ser, tant que en el seu primer gol a Segona Divisió, aquella obra d'art contra el Leganés en què va fer un barret a un rival dins l'àrea i va rematar creuat a la base del pal, va acabar sent celebrada de la mateixa manera, amb la forma de l'arquer que ja és un tret distintiu de Jordi López. Ell mateix comenta que "em vaig sentir tan bé el dia de l'ascens amb aquella reacció que des de llavors vaig decidir que sempre la faria així. Aquell gol va significar molt i no va ser pas una celebració premeditada, però ara me l'he fet meva". D'altra banda, el jove Èric Gómez va ser artífex de la darrera victòria del filial llagosterenc, diumenge passat per 3-0 contra el CF Base Roses, anotant dos gols. Al minut 64', ja amb 2-0 al marcador, en una falta en una posició similar en què Jordi López va convertir davant el Gimnàstic de Tarragona, Èric va fer les mateixes tres passades enrere, les mateixes endavant i va superar la tanca defensiva abans d'acabar la pilota al fons de la xarxa. I sí, el jove jugador del B va agenollar una cama i va 'disparar'. L'única diferència respecte el capità del primer equip és que ell emula la metralladora. "És una celebració molt característica d'un jugador en qui m'emmirallo, com és Gerard Deulofeu", comenta l'Èric. "A més, m'agrada perquè quan marques un gol tens moltes ganes de cridar i desfogar-te, i així descarrego l'adrenalina que porto a sobre", afegeix entre somriures. Malgrat tot, l'Èric confessa que "estic buscant una celebració que sigui exclusivament meva, així que suposo que algun dia tindré una reacció instintiva que definirà la meva manera de ser". I és que potser arribarà el dia en què, com Jordi López, l'Èric sigui partícep d'una victòria importantíssima que defineixi la seva nova celebració. De moment, al primer equip hi celebra un arquer. Al filial, una metralladora.
