David García, l’escut de la UE Llagostera-Costa Brava

David García, l’escut de la UE Llagostera-Costa Brava

Si s’ha de parar els peus a l’enemic, allà es planta ell per aturar-lo. Si un company està sol, allà acudeix ell per acompanyar-lo. És un almogàver que no tem a res, que ataca quan ha d’atacar, però que quan sobretot ha de defensar els seus dels perills treu l’escut per protegir l’escut que porta al pit. S’ha adaptat perfectament a l’exèrcit dels almogàvers i inclús ja té certa jerarquia tot i haver-se incorporat aquest any. Parlem de l’escut de la UE Llagostera-Costa Brava, parlem de David García. Un escut que protegeix des de la medul·lar el Llagos davant de totes les amenaces. Un escut a més a més ultraresistent, d’acer, que, junt amb Sascha Andreu, és l’unic jugador de camp que ha disputat tots els minuts jugats fins ara. Si Sascha és el gladiador que esgota els rivals en el cos a cos, ell és l’escut davant el que tots topen i al que ningú sap com superar.

“He tingut una bona i ràpida adaptació a l’equip perquè aquest vestidor és com una família i t’hi sents molt a gust i perquè l’estil de joc del Llagostera és similar al del Cornellà, on tants anys hi estat. A part, l’Oriol ha confiat molt en mi des del primer dia i així m’ho va transmetre des del moment que vaig signar. Sempre intento deixar-m’ho tot al camp per l’equip i per ajudar els meus companys”, assegura el mig centre de Castelldefels. La transcendència d’un jugador com ell en un equip i bé ho saben els entrenadors. Si hi ha un forat, ell serà el que el tapi, si l’equip córre el risc de partir-se en dos blocs, ell serà la pega que el torni a enganxar, si algun company progressa i necessita que algú li faci la cobertura, allà hi serà ell. I, també, i absolutament essencial, si s’ha de pressionar després de pèrdua per robar o contemporitzar la jugada per evitar que l’equip hagi de córrer a la desesperada enrere executarà l’acció a la perfecció.

Amb aquesta col·locació, la seva intensitat, la seva alçada –1,93 metres-, i la seva clarividència a l’hora de jugar, David García és el paradigma de pivot defensiu. Especialment al Llagos, on ser un jugador alt i contundent et converteix en una garantia per la importància del el joc aeri, tant amb la pilota en moviment com en l’estratègia ofensiva i defensiva. “Tàcticament sóc un jugador intel·ligent, amb la meva alçada i corpulència no sóc un futbolista molt dinàmic així que intento estar sempre ben col·locat. Posseeixo una bona capacitat aèria ofensiva i defensivament i intento estar preparat per agafar focs. Crec que les meves millors virtuts són anar a les caigudes i cobrir la posició d’un company quan, pel que sigui, està fora de la seva demarcació. Però el concepte de robar la pilota després de pèrdua també el tinc molt interioritzat”, destaca el migcampista nascut a Castelldefels. Un escut que, a part de salvaguardar els seus companys, també sap mantenir protegida l’esfèrica: no la perd mai.

“Amb la pilota intento jugar a un o dos tocs per donar rapidesa al joc”, assenyala García, que amb 33 anys -igual que Sascha-, és un veterà curtit en mil batalles. Però sense ferides de guerra que l’impedeixen seguir lluitant. “Amb la meva edat em trobo molt bé físicament, he tingut la sort de no tenir lesions greus durant la meva carrera i també vaig en compte amb les càrregues de treball perquè sóc un jugador alt i corpulent. A més a més, en estar ben col·locat no sóc un jugador que es desgasti molt físicament als partits. També em cuido molt l’alimentació i faig treball al gimnàs pel meu compte. He parlat amb Sascha i, com jo, ell també és molt conscient de que a mesura que et fas gran t’has de cuidar més. Però això de que haguem jugat tots els minuts al final és anecdòtic, potser a final de temporada no és així”, ressalta David García.

Aquesta impecable feina del pivot del Baix Llobregat -tantes vegades invisible però igual d’imprescindible-, és cabdal en la marxa que porta el a la Lliga el Llagos, assentat a la zona tranquila amb 18 punts. David García elogia l’equip però creu que ha de millorar en l’aspecte defensiu. “Hauríem de rebre menys gols que els que encaixem, és l’unic que ens falta per millorar perquè som un equip molt competitiu que pot fer mal a qualsevol”, subratlla David, que sent que el Llagostera és casa seva malgrat que porta tan sols quatre mesos al club llagosterenc. “Només tinc paraules d’agraïment pel Llagostera, jugadors i cos tècnic m’han posat molt fàcil l’adaptació i tan sols tinc paraules bones. El que més m’ha sorprès és l’afició, perquè a cada desplaçament veus banderes del Llagostera i gent animant. Aquesta unió entre afició, club i jugadors és la que t’acaba donant punts extra”, assegura David García, que també apel·la a aquesta unió per ajudar tot el possible a Pitu, Maymí i Bigas. “Tenir tres companys lesionats de creuats no és una situació agradable però entre tots hem de fer que aquest llarg camí que han de recórrer se’ls faci més curt”, recorda.

Una unió que s’ha de repetir davant del Lleida aquest diumenge (12:00) per tractar de treure un bon resultat davant del segon classificat. “Espero que el Lleida jugui bastant directe, serà un partit amb moltes disputes i molt igualat en què qui sigui més contundent a les àrees serà qui guanyi. Si nosaltres estem bé, tenim opcions de guanyar. Hem tret molts punts a domicili tot i perdre al camp del Cornellà en l’última jornada però, sobretot, ens hem de fer forts a casa”, subratlla el pivot, el que equilibra l’equip, el que economitza l’esforç dels seus companys, el que és especialista en situacions d’emergència. I és que allà on el Llagos se senti amenaçat, allà on l’equip blau-i-vermell estigui davant d’un perill, David García serà l’escut que irrompi per salvar-lo.

FOTO 1: David García també protegeix molt bé la pilota

FOTO 2: El pivot té certa jerarquia ja dins del camp tot i ser recent incorporat

FOTO 3: La intensitat, un dels trets d’identitat del migcampista