Li posen al Llagos els ascensos, el tornen boig. Tant, que és un viciat fetitxista de pujar categories. Només sent plaer amb un ascens. Com el que va sentir contra l’Hércules, gegant caigut davant l’empenta del Municipal de Llagostera, que es va fer sentir, va bullir, va rugir. Molt més després de l’extenuant i extrem patiment del final, atrapat al marcador al Llagos després d’un 3-0. El fetitxista dels ascensos va practicar de sobte, i sense voler, el sadomasoquisme. I al final, gaudint patint, l’èxit li va resultar encara més plaent. Si no pateix, no és el Llagos. Però tant se val el que va passar. Esclat de felicitat, crits al cel, llàgrimes vessades i cap a Primera RFEF. Orgàsmic.
Continua reclamant l’atenció Llagostera dels curiosos dels fenòmens paranormals. Allotjat en un petit poble, escàs de pressupost -tant que és el més baix de la categoria-, n’ha tornat a fer prouper tornar-ho a fer, per embadalit deixar el més savi erudit del futbol. Radica la riquesa del Llagos en el seu esperit, impregnat d’infinita ambició, descomunal competitivitat i innegociable solidaritat. Qualsevol qui es posa aquesta samarreta i s’endinsa un dia en el ‘modus vivendi’ d’aquest equip ho entén tot. I dona el millor de sí i més. I per molts anys que faci que s’enfunda la blau-i-vermella, li afecten amb la mateixa intensitat les emocions: commovedores les llàgrimes d’Aimar, generós traient el que sentia, com fa set anys contra el Nàstic.
Va ser el primer gol una idíl·lica il·lustració de la manera de pensar i de fer de l’esquadra de la Costa Brava: vertiginosa acció resolta amb un cop de cap de fúria, de ràbia, de passió de Guiu, recollit tot l’entusiasme del Municipal en el ’22’. Va accelerar el Llagos cap a la Primera RFEF amb una altra majestuosa rematada amb la testa de Sascha al minut 51 per volar ja amb el penal convertit per Cortés al 64’. Exalçat el Llagostera, amb el cap cot l’Hércules, atrapat al laberint del Municipal, ni el més pessimista contemplava que els alacantins optessin a convertir la funció en tragèdia amb tres gols els darrers 10 minuts. Però avui, i al cap de 20 anys, l’únic que es recordarà és que el Llagos ho va fer. Sí, un altre cop.
Ningú és imprescindible en aquest grup però el grup no pot viure sense ningú. Per això el conjunt blau-i-vermell conviu amb les rotacions i és insòlit veure que Oriol Alsina, que es va apuntar el seu NOVÈ! ascens repeteixi algun onze. En aquesta ocasió es va presentar el conjunt de la Costa-Brava a l’última cita amb els almogàvers amb Marcos en porteria; una defensa amb Julen i Aimar al centre de la defensa, amb Diego de lateral esquerre i Pere de lateral dret; un mig del camp amb Cortés i Manchón al doble pivot, amb Guiu per dreta i Duba per esquerra; i Sascha a dalt amb Gil de mitjapunta. Va posar en pràctica el Llagos el temerós ritual de sempre, el que tothom s’espera però ningú sap com aturar. Carregava i carregava l’equip llagosterenc sobre Sascha. Pentinava i pentinava el ‘9’, com si al mirall s’estigués veient, i corrien i corrien a camp obert un veloç i incisiu Guiu i un afilat Duba, tortura de la banda dreta de l’Hércules.
Vivia tranquil a casa seva el Llagostera i patien els de Manolo Díaz, amb la voluntat d’anestesiar amb la pilota l’inquiet Llagos, impassible al darrere, revolucionat al davant. El gol de Guiu va trobar a faltar companyia al marcador en una primera part desbordada de temptatives de l’equip d’Oriol Alsina. Ho rematava tot per dalt el conjunt llagosterenc i es convertia en complexa qüestió per a l’Hércules coquetejar amb l’àrea de Marcos. La ocasió en què més a prop va veure passar l’esquadra blau-i-vermella el segon va ser en una rematada amb el peu de Sascha a l’escaire a centrada del tirà de la banda esquerra: Duba. Es tapava la cara el ‘9’, decebut en un principi però enfurismat a la sortida de la caseta per a una reedició més del seu acadèmic cop de cap: centrada elegant de Cortés i aterridora rematada cap a dins al minut 51.
Obligat l’Hércules a acumular cada vegada més gent en camp contrari per treure’n l’entrellat i generar oportunitats, Duba es fregava les mans amb espais a l’esquena de la defensa herculana cada cop més freqüents. Amb velocitat desenfrenada, va entrar a l’àrea i l’únic mode de frustrar la seva aventura va ser amb un penal que Cortés, infal·lible des dels 11 metres, va transformar per apropar més la Primera RFEF. Ho tenia tot controlat el Llagos, però l’Hércules va trobar motiu per creure al minut 80 amb un cop de cap enviat cap a dins per un ex del conjunt blau-i-vermell, Benja. I s’hi va agafar amb molta força. Tanta, que Sidoel va fer pujar el 3-2 al minut 84 i l’alegre bullici del Municipal va mutar a tens silenci al 89’, quan de nou Benja, rematant a l’escaire va posar el 3-3.
Planava l’amenaça d’un 3-4 esvaïda per un Llagostera que va saber patir els darrers minuts, refrescat amb l’entrada de Juvanteny, David García -que tornava tan sols un mes després de la seva operació de menisc-, i Dieste aquests darrers minuts per celebrar aquest ascens a Primera RFEF. I després d’haver celebrat la Copa Federació, el subcampionat de la Copa Catalunya, la participació a la Copa del Rei, el passi per a la següent edició… amb el pressupost més escàs. Petits però grans, gosats, ambiciosos… S’ha d’estar dins per entendre-ho. Qui no ho està no ho pot entendre. Ni ho entendrà.