En una tarda entranyable, el Llagostera es va vestir per una nit de Copa. Els almogàvers contemplaven jugadors que desfilaven elegants al seu pas, abillats amb una blau-i-vermella xopa de suor i d’obstinació, entrega i qualitat. Enfront, un Platges de Calvià no menys elegant, diposat a reduir la diferència de categoria al camp lluint ordre i competitivitat. Al final de la passarel·la, la porta d’accés a les semifinals de la Copa Federació i a la anhelada Copa del Rei. La clau per obtenir la clau de la Copa que se li va entregar al Llagos en finalitzar el partit la tenia l’estratègia. La va introduir Cortés amb un tendre servei des del córner i li va donar la volta Sascha amb una bella rematada de cap al minut 70. Ja no va poder l’equip balear seguir el pas d’un Llagos desfermat amb les posteriors estocades del mateix Cortés i Gil. Llagostera s’engalanarà per rebre un Primera o un Segona el 16 de desembre.
Set vegades a la Copa i a semifinals per primer cop d’una Copa Federació en la que espera ara l’UCAM Murcia, també al Municipal, el 19 de novembre. Doble llagosterasso. Té aquest equip el do de convertir en senzill i rutinari quelcom que no ho és i de prolongar a través dels anys el rebombori que genera la paraula Llagostera. Aquest curs la notícia ja no serà tan sols la setena temporada a Segona B, també el setè cop al torneig del KO i una nova possibilitat de guanyar un títol després de fregar la glòria a la Copa Catalunya. El Municipal, ja amfitrió de nits de Copa com la del València ara fa vuit anys, aguarda amb impaciència i expectació qualsevol dels equips professionals de Primera i Segona. Barça, Madrid, Athletic i Reial Societat, com a participants de la Supercopa, són els únics que no podrem veure al Municipal en aquesta ronda. De moment.
Té tants jugadors i tan bons el conjunt de la Costa Brava que tant se val qui jugui. En aquesta ocasió els escollits d’inici van ser Marcos en porteria; Diego i Julen com a parella de centrals; Pere de lateral dret, Roig de lateral esquerre; Cortés i Manchón de pivots; Guiu i Dubasin d’extrems, Gil de mitjapunta i Sascha de davanter. Vestit d’infinita il·lusió, tanta com la del Llagos, el Platges de Calvià va transferir al camp tot aquest entusiasme, combustible d’un equip que no perdia des del gener i que s’aferrava a la seva solidesa defensiva per parar els peus al Llagostera. Després d’un inici de tanteig, l’equip d’Oriol Alsina es va disposar a manar i va prendre la paraula amb la pilota, a la que dispensaven un tracte variat: tan aviat jugaven en llarg com arribaven a l’àrea combinant. Aquest Llagos, sense renunciar als seus gustos de sempre, és un equip que pot jugar a la carta i fer assaborir futbol de qualitat de totes les maneres.
Amb la previsió de poder ser sotmès, l’esquadra de Carlos Martínez es va preparar pels continus assalts del del Gironès a la seva àrea. Articulat entorn un 5-4-1, el Platges de Calvià va assumir ser el dominat però es va blindar a base de disciplina, intensitat i solidaritat. La poca distància entre línies i la població d’homes a la medul·lar feia molt costosa la creació d’oportunitats. El Llagostera hi va posar ritme des del principi, girant ràpid l’esfèrica d’un costat a l’altre i empenyent el Platges cap enrere amb la incorporació dels laterals. Les dinàmiques aparicions per dins d’homes com Guiu i Gil generaven confusió en el conjunt mallorquí, ja que els centrals dubtaven de si sortir o no. Si no sortien, obertura a banda i centrada. Si empaitaven, línia defensiva més minvada i espais que atacar. Gil va ser precisament l’autor de la primera ocasió amb un mà a mà que va avortar Steven.
Cada cop més enrere, i per tant amb escasses opcions per replicar, el Platges de Calvià depenia del seu punta, Nilson, per prendre aire. Intentava el davanter contemporitzar, però ni Diego ni Julen el van deixar respirar. Als balears se’ls feia cada cop més complicat resistir al frenètic ritme d’un Llagos que atacava sobretot per dreta, costat cap on els costava més bascular als balears. Sobrevivint a un bombardeig de centres, a unes jugades d’estratègia en què es va mostrar prou fort i sortint indemne d’un cop de cap de Sascha, el Platges, amb enorme mèrit, va arribar ben sencer al descans. A pesar de la seva escassa presència en atac, Ramos havia tingut en aquesta primera part amb un xut ras escorat una bona oportunitat per avançar els de Carlos Martínez.
La segona meitat va portar canvis. En els plantejaments i en les peces. Al Llagos va entrar David García per Manchón i Eric per Dubasin. L’equip blau-i-vermell va intentar ser més vertical i va obrir el camp i el Platges va fer un pas més en la pressió per trepitjar amb més freqüència territori llagosterenc. La lògica conseqüència va ser la irrupció de les transicions, malgrat que amb el pas dels minuts un altre cop va passar a ser el Llagostera l’equip que custodiava la pilota i per tant el matx va tornar a l’estabilitat d’abans. Tanmateix, es consumien els minuts i era inevitable començar a posar un ull a la pròrroga com en les dues eliminatòries anteriors. Però un crit de Sascha en forma d’una potent rematada de cap en planxa al primer pal, tot rematant un exquisit córner de Cortés, va fer callar qualsevol murmuri de patiment davant un possible temps extra.
Sascha va deixar anar el cap i el Llagos es va desfermar. Minuts després, al 76’, l’assistent del primer, Cortés, acudia des de segona línia per rematar de primeres una deixada de cap d’Eric. I ja al 81, Gil deixava enllestida la feina amb una centrada que, coses d’artistes com ell, va acabar esdevenint gol. Als minuts finals, Lucas Viale, relleu de Julen, Adri García, substitut de Cortés, i Genar, relleu de Roig, van refrescar l’equip. Un equip que genera entusiasme en quantitat i qualitat, que creix sense parar, que captiva: Lliga, Copa Federació i ara Copa del Rei. Massa il·lusions que genera un equip que cada vegada fa gaudir més i cada cop gaudeix més amb l’alè dels almogàvers, davant els qui tornarem a jugar diumenge: visita de l’Hospitalet a les 17:00. Endavant!
Foto principal cedida per Quim Puig / L’Esportiu