UE Llagostera-Costa Brava 1-1 AE Prat: El gol somriu al Llagos de nou però la victòria li torna a donar l’esquena

UE Llagostera-Costa Brava 1-1 AE Prat: El gol somriu al Llagos de nou però la victòria li torna a donar l’esquena

L’empat ha atrapat el Llagostera, no el deixa sortir, no el deixa volar cap a la victòria. És com una gàbia que no el deixa escapar, com un laberint que s’oposa a oferir una  sortida que el Llagos no cessa de buscar-la amb futbol i voluntat, molta voluntat. Contra el Prat, de la mà de Magallán al minut 38, per fi va arribar un gol que s’havia resistit durant tres jornades consecutives, i no por manca d’esforç -no fa falta dir això en un equip on l’entrega és inherent-, si no per falta d’encert de cara a porteria o per grans aturades del porter rival com també va ser el cas d’aquesta igualada contra l’equip pota blava, que va empatar al minut 53, encara l’empat és just. Després de tres partits consecutius barallat amb el gol, el conjunt de la Costa Brava es va reconciliar amb ell, però no amb una victòria que va donar l’esquena el Llagos per cinquena jornada seguida. El triomf, de vegades tan capriciós, no té raons per negar-se a correspondre un conjunt blau-i-vermell amb arguments de sobra per convèncer-lo. Però de ben segur que no tarda el Llagos en reconquerir-lo per reestablir la bona relació que ha mantingut amb ell aquesta temporada.

Saborós partit de futbol pel paladar de tot aficionat que optés venir a veure aquest Llagostera-Prat com a aperitiu de tarda. No hi ha res com creure en una idea i defensar-la fins el final i uns i altres van defensar la seva amb dignitat, entrega i orgull. I més si tots dos equips defensen la mateixa. Blau-i-vermells i almogàvers gaurden fidelitat eterna al futbol directe, intens i d’estratègia que els van fer pujar al podi del futbol espanyol amb l’ascens a la categoria de bronze. És el que més èxits els ha atorgat i volen tornar tot el que els hi ha donat confiant de nou en ell aquesta temporada. No li estan anant tan bé les coses a l’equip del Baix Llobregat -ara en zona de descens-, com al Llagos, en la zona central de la taula, però veient com va competir al Municipal de ben segur que no trigarà en abandonar els últims llocs. Una idea que defensen com pocs Oriol Alsina i Pedro Dólera, una de les amistats-rivalitats més boniques a les banquetes del futbol català.

Dos entrenadors que no són d’equips, si no de plantilles, ja que són capaços de mantenir-los a tots endollats, a tots preparats pel que faci falta, a tots llestos per qualsevol moment. En aquesta ocasió els onze escollits per l’entrenador d’Arenys de Mar van ser Marcos en porteria; una defensa amb Lucas Viale i Diego de centrals, amb Maynau de lateral esquerre i Aimar de lateral dret; un mig del camp amb Magallán i David García al doble pivot amb Nahuel i Cortés per bandes i una dupla ofensiva amb Sascha i Kuku. El Prat va voler manar els primers minuts, impulsat per la necessitat de sumar però el Llagos, que no porta bé això d’acatar ordres dels rivals, no es va deixar, també volia el gol. Així que el resultat va ser un inici com es preveia, absolutament igualat, d’aquells en què les ocasions es fan pregar.

Tot i així, les oportunitats es van presentar amb més celeritat de la que s’esperava. I la primera del Llagostera, va ser, com no, d’estratègia. Una acció en què Aimar es va deixar l’ànima en una gardela en què va haver de volar Riccardo. La rèplica del Prat no es va fer esperar, primer amb un xut de Pachón que va marxar fora i després en una bona jugada combinada finalitzada amb un tir des de la frontal ajustat de Guzmán que va exigir una gran estirada de Marcos. Consumits uns primers minuts amb més moviments dels esperats tenint en compte la igualtat esperada entre els del Gironès i els del Baix Llobregat, el partit es va estabilitzar entorn un guió en què cap dels dos es va imposar sobre l’altre. Les defenses manaven sobre els atacs, tots dos es neutralitzaven a la perfecció. El Llagos ho intentava molt per banda dreta amb les accions de Cortés i les projeccions d’Aimar, que va treure un parell de centrades verinoses que van refusar els de Dólera. Per la seva part, el bon posicionament del Llagostera feia que els pota blava només poguessin moure la pilota amb claredat en zona de centrals.

Tanmateix, el Llagostera és d’aquells equips que sempre té el seu moment, que té la capacitat d’asfixiar l’adversari i prendre-li l’oxigen en un instant donat, de no donar-li treva. I aquest va ser el cas en els últims set minuts del primer temps, quan els blau-i-vermells van empènyer els visitants cap enrere i van guanyar totes les segones jugades. Tot va començar amb el gol de Santi Magallán, d’aquells amb segell del Llagos: Diego, molt pesat, no va parar de lluitar fins fer seva una pilota que s’anava a perdre per la línia de fons. Un cop controlada va posar la passada enrere per l’arribada de Magallán, que va rematar entre un bosc de cames. Primera diana del 2020 i que, per mereixement, ja hauria d’haver arribat abans. El preludi dels millors minuts del conjunt de la Costa Brava: Putxi va tallar a última hora una passada de Maynau al punt de penal que era mig gol i Sascha va rematar al pal de cap en l’última jugada de la primera meitat.

Veient-se per sota al marcador i pensant que en la (immerescuda) situació en què està a la classificació poc més pots fer que arriscar, el Prat se’n va anar cap endavant amb determinació a la represa, perseguint un empat que va atrapar al minut 53, quan Raíllo va prolongar la seva bona ratxa personal -cinc dianes els últims cinc partits-, rematant una centrada rasa des de la dreta. El gol no va influir en l’ànim d’un Llagos que sempre adopta una actitud encomiable quan encaixa, que no és altra que la d’anar a per un altre gol, sense deixar lloc a les lamentacions. Kuku la va tenir des de fora de l’àrea, obrint un període d’intents per part del conjunt llagosterenc que duraria fins el final. Amb cor però també amb cap, amb verticalitat però sense renunciar a la paciència, el Llagostera va iniciar la recerca del segon gol, feina per la que van entrar homes de refresc. Christian Dieste va entrar per Kuku produint-se el debut del davanter aragonès amb el Llagos i Gil Muntadas ho va fer per Cortés -el 7 tornava a jugar després d’un mes lesionat-.

Malgrat les arribades i que els d’Oriol Alsina ho tenien tot sota control -l’equip llagosterenc va controlar molt bé les transicions ofensives del Prat-, el domini del Llagostera no va acabar de derivar en ocasions clares. Tot i així, Nahuel la va tenir al minut 77, quan el peu de Riccardo es va interposar entre el gol i el llampec de Santa Cristina d’Aro. La victòria es resisteix a arribar, es resisteix a recompensar l’esforç sobrehumà del Llagos en cada partit. Però aquí tot el que ens proposem ho acabem aconseguint. No sabem si serà dissabte que ve al camp del Villarreal B, però viatjarem amb la convicció i la il·lusió de que, amb l’ajut dels almogàvers, la victòria correspongui, per fi, a la nostra infinita insistència.

 

FOTO: Santi Magallán va marcar el seu tercer gol aquesta temporada