Pot amb tot el Llagos, res pot amb el Llagos. Per més confinaments que guardi, portarà l’equip de la Costa Brava sempre inoculat el virus de la competitivitat. No hi ha vacuna per a l’addicció d’aquest Llagostera a la victòria, que es va enfundar de nou contra La Nucía amb una punyalada de Duba a l’esquena de la defensa visitant al minut 35, prèvia envestida de cap de Sascha. No li va importar el més mínim a l’equip d’Oriol Alsina venir de tres setmanes sense competir i de guardar una quarantena. El triomf, sobretot al Municipal, mai està en quarantena per a l’equip llagosterenc, ara encara més esverat pels almogàvers. Més d’un any sense que cap visitant marxi content de la petita però peculiar llar del conjunt blau-i-vermell, que guardarà repòs aquesta setmana per comparèixer, disposat a tot, al temple de l’Hércules dimecres.
Enganxosa com la seva versió adaptada del Dragostea Din Tei, la de Duba és ara el tema de moda al Llagostera. Jove però agosarat, lleuger però veloç, l’extrem balla sobre sí mateix amb cada regat, fa ballar l’equip i marca un ritme impossible de seguir per cap adversari, qualsevol que sigui la seva parella de ball. Ara l’amago, ara et repto a anar a l’espai, ara te la clavo per l’esquena -com al gol-. Impossible és endevinar el que passa pel cap del ’29’, coronador del colossal treball coral del Llagos, amb defensa inviolable i atac sagnant. Més en van poder caure a part del de Duba -sobretot al segon temps-, contra un CF La Nucía que acudia amb fama de bon piloter ben justificada a un camp poc amable per tenir la possessió. Bones maneres les mostrades pels nois de César Ferrando en una bona advertència del que haurem de treballar si volem marxar contents d’allà en dues setmanes.
Els onze en sortir van ser Marcos en porteria; Forlín i Julen a l’eix de la defensa, Diego de lateral esquerre i Pere de lateral dret; Cortés de pivot junt amb Juvi, Duba l’esquerra, Guiu a la dreta, Gil de mitjapunta i Sascha a dalt. Igualat l’inici, li costava al partit decantar-se per o un altre equip, tractant tots dos molt bé la pilota però sense inquietar en excés. Es llançava La Nucía a pressionar en territori del Llagos aconseguint en un parell de vegades dues recuperacions que van posar en alerta el Llagostera, que, tot i així, tan sols va requerir de Marcos una vegada en tot el partit en una rematada de cap al minut 23. Combatent la falta de ritme amb una accèrima voluntat, a l’equip llagosterenc, sense gaudir d’un dels seus millors dies per aquesta manca de rodatge, no li feia falta molt per infondre el temor a l’àrea de Fornés. Guiu va veure passar el gol molt d’aprop amb una rematada de cap en una falta lateral en una de les més clares.
No va concedir molt La Nucía al Llagostera al primer temps. Però a aquest Llagos li és suficient amb que li deixis alguna engruna perquè et devori en una de les seves mossegades predilectes: servei de porteria de Marcos, pentinada de Sascha i… zas!: irrupció d’una bala en diagonal per col·locar-la al pal llarg, el perspicaç Jonathan Dubasin, signant del seu segon gol de la temporada, segon consecutiu al Municipal de Llagostera. Allà, per una escletxa, per petita que sigui, s’entafora Duba. La diana, amb molt de pes psicològic -corria el minut 43-, va estimular el Llagos, que marxava amb un 1-0, al descans tan pròxim i tan llunyà per qualsevol rival que visiti el Municipal i es trobi en aquesta situació.
Infal·lible administrador d’aquesta renda, el conjunt d’Oriol Alsina va posar en pràctica el ritual per gestionar aquest 1-0 a la segona part: tot tancat i barrat per dins quan la bola estava en poder de La Nucía però portentós i agressiu desplegament quan tocava atacar, fos en estàtic o en transició. Van gaudir els alacantins d’uns bons primers 15 minuts del segon acte però sense descobrir mode de profanar la porteria de Marcos. Aguantada l’ofensiva sense danys, el Llagos, propietari de les segones jugades, va anar a la busca i captura del segon. Les temptatives van anar a càrrec de Gil amb una centrada que no va conèixer rematador, un xut bloquejat de Duba a l’àrea petita, un vol de Julen -a punt de marcar de cap-, i una rematada arribant al segon pal de Pere. El ‘modus vivendi’ de sempre del Llagos, el seu resultat fetitxe al Municipal amb porteria a 0 i primer triomf de la segona fase per infiltrar-nos a la part davantera de la classificació. No estàvem obligats a fer-ho. Però cada vegada tenim més il·lusió. I a veure qui ens la gosa prendre.