UE Llagostera-Costa Brava 0-1 RCD Espanyol: Orgull d’equip i de poble

UE Llagostera-Costa Brava 0-1 RCD Espanyol: Orgull d’equip i de poble

Orgull, admiració, respecte… Va ser tot el que es va guanyar el Llagostera. Ja fa temps que s’ho ha guanyat. Però contra l’Espanyol, encara més. Commovedor com va competir l’equip llagosterenc contra un equip ara a Segona però essència de Primera, encomiable com va seguir competint després de quedar-se amb un menys al minut 64, captivador com va igualar al camp la infinita diferència entre un gloriós històric i un petit però gran club de poble… Ho vam tenir, ho vam tenir a prop, però el gol de Javi Puado al minut 94 de la pròrroga va ser el que va regnar en aquesta primera ronda de la Copa del Rei. L’equip de Vicente Moreno va dominar els detalls –Oier també va aturar un penal a Cortés al minut 28-, i va sortir amb un somriure del dur i noble combat al Municipal de Llagostera, desert d’uns almogàvers que tot i així es van fer sentir des d’allà on ens van animar.

Vola alt l’equip perico rumb a Primera i molt alt ha volat en un competició on ha escrit grans pàgines en la seva història amb fins a quatre títols aixecats. L’objectiu del Llagos era fer del Municipal una gàbia pels pericos i, durant molt estona, ho va aconseguir. A base d’una intensitat ferotge, d’una meticulosa disciplina tàctica i d’una admirable solidaritat, van aconseguir els d’Alsina estar a l’alçada del conjunt perico, obligat a adaptar-se al petit Municipal. Sovint, l’Espanyol no va trobar escapatòria quan va tenir la pilota i, quan el Llagostera va atacar va treure rèdit del seu joc directe amb arribades inquietants més totes les jugades de pilota aturada provocades.

L’esquadra de la Costa Brava va sortir amb Marcos en porteria; Julen i Diego com a parella de centrals, Pere Martínez de lateral dret, Aleix de lateral esquerre; Cortés i David formant el doble pivot amb Guiu i Duba per bandes i Sascha a la punta de l’atac amb Gil Muntadas per darrere. Raúl De Tomás i Diego López no van entrar a la convocatòria de l’Espanyol, que malgrat aquestes dues absències espantava amb els Fran Mérida, Embarba, Wu Lei -titulars-, Melendo, etc. La pilota va estar més temps en poder de l’Espanyol però, tot i així, l’esfèrica no s’acabava de decantar ni per un ni per l’altre, ja que a estones també la tenia el Llagos i feia mal amb ella, carregant l’àrea amb centrades que obligaven a treballar a fons la defensa perica.

L’Espanyol intentava combinar i, donat el blindatge interior d’un Llagostera que va tapar tot passadís interior, es veia obligat a sortir per fora i a treure centrades que els blau-i-vermells refusaven amb prou solvència. Les millors oportunitats per part dels de Vicente Moreno van arribar amb una rematada de Fran Mérida rebutjada per Marcos, un tir alt per part del migcampista i un rebuig que Vargas va enviar fora després de parada del porter de l’equip d’Alsina. Per part del Llagos, Oier, endevinant molt bé el costat, va aturar un penal a Cortés al minut 28 -provocat per Pere Martínez després d’una gran jugada personal-, i Aleix Roig es va atrevir de lluny amb un tir que va marxar desviat per sobre del travesser.

Tan bé estava competint l’equip llagosterenc que no es notava sobre el camp qui era l’equip de superipr categoria. I així va seguir sent a una segona part on el Llagostera, que continuava igual de gosat i rebel, se’n va anar cap a dalt per clavar l’estocada. A punt va estar d’aconseguir-ho David García amb una rematada que va desfilar fregant el pal. Amb la inferioritat numèrica per l’expulsió de Julen al minut 64 l’Espanyol va prendre la possessió obligant a recular un Llagos que va resistir amb extraordinària sobrietat. Alsina va començar a moure la banqueta i Aimar va entrar per Duba per formar a l’eix de la defensa amb Diego, i Dieste va ingressar per Aleix. Als últims 10 minuts, Manchón va ingressar per Guiu. La millor notícia pel Llagos és que no es van produir novetats al tram final més enllà d’un xut de Nico al que va tornar a respondre Marcos.

La pròrroga -on Eric va prendre el relleu de Gil-, ja era tot un triomf pel conjunt de la Costa Brava, més encara quan havia sobreviscut l’última mitja hora amb 10 jugadors. S’havia aconseguit el més difícil però una rematada de cap de Javi Puado va deixar fred el Llagos. Només en un principi, ja que els blau-i-vermells, tirant d’orgull i de l’essència del Llagostera van anar a la caça del gol, inquietant amb centrades i les accions a pilota aturada. Al final, derrota i eliminació. Però més que dignes. Llagostera i el Llagostera s’han llevat avui després d’haver despertat encara més respecte, orgull i admiració.