UE Llagostera-Costa Brava 0-1 CE Sabadell: Desenllaç cruel per un bon Llagos

UE Llagostera-Costa Brava 0-1 CE Sabadell: Desenllaç cruel per un bon Llagos

Amb els fonaments ben clars, amb les tropes ben organitzades i amb un esperit d’equip excels, l’èxercit almogàver, format per jugadors i afició, van bastir una autèntica muralla entorn la porteria de Marcos Pérez, l’últim que havia de salvaguardar el Municipal. A l’assalt, un dels millors exèrcits de la categoria, el format pel Sabadell i els arlequinats, cridats a conquerir la Segona Divisió A, i preparats per prendre Lacustaria, que es va defensar amb orgull i solidaritat. Tot i així, no van poder, de cap de les maneres, tombar la muralla. Ni saltar-la, ni escalar-la, ni tombar-la. Fins el minut 86, quan Edgar va trobar l’única esquerda per ensorrar la muralla amb una canonada. Cruel i injust final per la resistència del Llagos, pel treball extraordinari de jugadors i afició. Però això és la Segona B i ja sabem de què va. I dient-nos Llagostera i portant aquest escut al pit ens recuperarem ben aviat d’aquesta batalla perduda. De fet, ja ens estem aixecant i pensant en la recepció d’un altre gran al Municipal: el filial del Barça dissabte que ve (17:30).

Si una cosa transmet ara mateix el Llagostera és fortalesa. El de l’equip blau-i-vermell no és un exèrcit construït a base de grans recursos, però se sap blindar davant els adversaris i treure profit de les seves armes. Tan sols queda ‘millorar’, l’estratègia, i ho hem d’escriure entre cometes perquè cada partit què passa el Llagos es queda més a prop d’obrir foc amb la seva faceta fetitxe: només una gran aturada de Mackay va impedir el gol de cap de Santi Magallán, que va debutar amb el Llagos en una de les grans notícies del partit. I en el blindatge esmentat davant dels contricants el conjunt llagosterenc es fa més fort en cada partit que passa: l’Hércules ja va crear poques ocasions, l’Orihuela menys i el Sabadell només la del gol. Si es té en compte el balanç d’oportunitats rebudes, el del passat dissabte va ser el millor partit dels blau-i-vermells en el que portem de temporada.

La presència de Magallán era la gran novetat en un onze inicial amb Marcos a la porteria: Diego i Noel com a parella de centrals; Crespo de lateral dret, Bigas de lateral esquerre; el propi jugador argentí i David García al doble pivot; Cortés i Nahuel per bandes i Sascha a dalt amb Gil per darrere. Des dels primers minuts, el Sabadell -que ha sumat 10 punts de 12 possibles com a visitant-, va manifestar la seva intenció d’assumir la possessió de pilota des del principi. El conjunt d’Antonio Hidalgo, malgrat competir en un camp poc propici per fer llargues circulacions, no va deixar de banda el seu estil i va apostar per la seva idea original per treure el triomf del Municipal. Intenció molt lloable tenint en compte la dificultat d’optar per aquest plantejament a un camp com el de l’equip llagosterenc. Però al Llagos, malgrat que és molt d’inicis intensos, no li va agafar per res desprevingut la idea amb què va començar el partit l’equip arlequinat i no va mostrar cap mena de dubte en defensa. A la graderia, almogàvers i arlequinats vibraven tot animant, mostrant totes dues aficions un comportament exemplar.

Els del Vallès Occidental es van intentar ordenar entorn l’esfèrica, movent-la per terra, d’un costat a l’altre i amb paciència, intentant acumular molts jugadors per dins i deixant les bandes lliures per les projeccions dels seus carrilers, Pascual i Ozkoidi. Tot i les llargues possessions que intentaven construir els sabadellencs, el Llagos es va mantenir fort sense pilota, amb les línies molt juntes, interpretant molt bé què fer en cada moment i basculant amb molta suficiència, sense deixar-se sorprendre per canvis d’orientació. L’encomiable treball defensiu començava per Gil i per Sascha i el seguia la resta de l’equip. Cortés i Nahuel es convertien en el doble dels laterals impedint que el Sabadell gaudís de situacions de superioritat numèrica per banda i per dins David García i Magallán tapaven molt bé les passades interiors. Cas que el Sabadell aconseguís filtrar, els centrals –Noel i Diego-, que ho van refusar tot, saltaven a temps. Per fora els carrilers s’obrien molt però el Llagos sempre arribava a temps. El conjunt arlequinat no va poder desarticular el complex i treballat sistema defensiu del conjunt de la Costa Brava.

Però tot i no generar ocasions, el Sabadell també estava molt bé sense pilota i va posar moltes dificultats al Llagos per muntar contraaatacs. A més a més, les llargues possessions arlequinades feien que el conjunt d’Antonio Hidalgo concedís pocs córners, serveis de banda faltes laterals, d’on el conjunt llagosterenc en treu el màxim profit. Tot i així, Santi Magallán va posar dempeus al Municipal al minut 41 amb un cop de cap que va desviar Mackay en la més clara del partit. S’arribava al descans en un partit en què les situaciones clares de gol s’havien absentat del tot, només la del migcentre argentí era la que havia causat certa inquietud.

Tanmateix, la dinàmica no va canviar en res a la segona meitat, on les ocasions continuarien fent-se esperar. El Sabadell acumulava cada vegada més futbolistes en camp llagosterenc però sense èxit mentre el Llagos ho intentava però sense fortuna. L’entrada al camp d’Eric, Lledó i Kuku van refrescar un conjunt blau-i-vermell que va ser qui més a prop estava del gol a la segona meitat tot i no materialitzar situacions de gols clares. En una jugada personal, Crespo va traçar la diagonal per dins i va forçar la parada en dos temps de Mackay al minut 84. I, dos minuts després, Edgar Hernández plantava la pilota a la frontal en un llançament directe i marcava amb un subtil xut de falta. Bon gol per desequilibrar un partit tan extremadament igualat que s’havia de resoldre amb una genialitat com aquesta. Però el Llagos, al que mai pots donar per mort, se’n va anar cap a dalt amb decisió els últims instants per posar l’empat que mereixia el partit. Sascha va rematar de cap una bona centrada d’Eric, però de nou Mackay va estar molt ben col·locat per blocar.

Al final, resignació per marxar de buit en un partit en què el Llagos ho va fer tot, un partit del que es poden treure moltes coses positives malgrat la derrota: la cada cop major solidesa defensiva del conjunt llagosterenc, l’entrega absoluta, un cop més, de tots els jugadors i el debut de Santi Magallán. Però el Llagostera converteix la resignació en motivació per superar el següent desafiament que ve, que, precisament és un dels més grans d’aquesta temporada: el Barça B el proper dissabte al Municipal (17:30). I ja se sap que al Llagos, i més després d’una derrota, aquests reptes li van.

FOTO 1: Noel Carbonell, inexpugnable junt amb Diego al centre de la defensa

FOTO 2: Santi Magallán es va estrenar amb la samarreta blau-i-vermella

FOTO 3: El Llagos ho va lluitar absolutament tot