UE Llagostera-Costa Brava 0-0 C. Nàstic de Tarragona: Prohibició de gols per decret de Marcos i Bernabé

UE Llagostera-Costa Brava 0-0 C. Nàstic de Tarragona: Prohibició de gols per decret de Marcos i Bernabé

Per més que els jugadors de camp ho intentessin, per més que no es rendissin en els seus múltiples intents, marcar era impossible: des de la porteria es va decretar que no hi hauria gols. Tant Marcos Pérez com Bernabé Barragán van ser els jutges d’un partit on va imperar la justícia, un empat que, malgrat ser el segon consecutiu, deixa el Llagos més que satisfet. Bernabé, que miraculosament va tancar les cames en una última rematada de cap de Kuku quan el Municipal es disposava a celebrar el tercer gol del davanter a l’últim minut en aquesta Lliga, va allunyar l’equip llagosterenc de la victòria, però també Marcos –que va complir 100 partits en Lliga amb l’escut del Llagos al pit-, el va allunyar de la derrota per apropar-lo una mica més a la permanència amb aquest punt. El Nàstic, en descens -encara que amb equip per estar molt més a dalt- , continua estant a 10 punts del conjunt de la Costa Brava, que va encetar la segona volta com va començar i acabar la primera: competint, donant-ho tot i fent totes dues coses en comunió amb uns almogàvers entregats.

La perfecció és impossible d’atrapar, però en el capítol defensiu, el Llagos s’hi apropa cada vegada més a ella. Cada cop és més difícil marcar a l’equip del Gironès, que només ha rebut quatre gols en els darrers vuit partits. I tres d’ells en un sol matx, el de la derrota al camp de l’Espanyol B (3-1). Burlar el ferri sistema defensiu del Llagostera es fa un suplici i, quan penses que l’has equivat, et trobés amb aquest guardià sempre atent a tot anomenat Marcos Pérez. Ofensivament els d’Oriol Alsina cada vegada creen més ocasions -en van tenir unes quantes contra els tarragonins per moure el marcador-, però l’encert li és esquiu. Però el Llagos, que en això d’insistir és el millor, acabarà per conquerir l’efectivitat i aconseguir l’equilibri.

Alsina va confiar d’inici en el centenari Marcos en porteria; Viale i Diego de centrals, amb Maynau de lateral esquerre i Aimar de lateral dret; David García i Noel al doble pivot amb Eric i Cortés per bandes i Sascha a dalt amb Magallán de mitjapunta. El Llagos es va trobar amb un adversari amb jugadors de molta classe, inclús amb passat a Primera Divisió -com Javi Márquez-, entrenat, a més a més, per un expert de la categoria com Toni Seligrat, que va preparar el seu equip a la perfecció per competir al Municipal. El Nàstic va complir els exigents requisits per competir al Municipal, que demana intensitat i concentració en totes i cada una de les accions, ja que, en un camp tan petit, qualsevol jugada es pot convertir directa o indirectament en gol. Tanmateix, pots igualar el Llagos però superar-lo ja és una empresa molt complicada. I l’esquadra blau-i-vermella malgrat el bon treball dels tarragonins, no va perdre en cap moment ni l’ordre, ni la intensitat ni la disciplina i es va blindar contra el talent dels grana, ahir vestits de groc fluorescent.

A pesar de l’extrema igualtat en aquest context de joc directe i segona jugada, el partit poc a poc es va anar animant i les ocasions fent acte de presència. Aimar va rematar alt a la sortida d’un córner i minuts després Marcos havia de treure les seves ales d’àngel de la guarda del Llagos per volar i enviar a córner un xut des de la frontal de Gerard Oliva. Diego va continuar animant el matx amb un cop de cap a la sortida d’un córner que va marxar alt i Magallán va tenir l’última de la primera part amb una falta directa que va obligar a estirar-se Bernabé. El porter del Nàstic feia la seva primera intervenció de mèrit i el duel amb Marcos de a veure qui parava la més complicada tot just començava.

El Llagostera, que estava rematant les jugades d’estratègia, fabricava des de la pissarra una altra acció de perill a l’inici del segon temps però la rematada de cap d’Aimar topava de nou amb Bernabé. L’ambició de tots dos per guanyar va motivar que cada vegada apareguessin més espais i que les transicions s’anessin apropiant del partit amb el pas dels minuts. El Llagos arriscava i també el Nàstic, que veia com al minut 57 Marcos frustrava una oportunitat molt clara de Roger Brugué. Alsina va començar a agitar la banqueta i va donar entrada a Nahuel per Cortés i minuts més tard a Crespo per Eric. L’ingrés de Nahuel i Crespo va aportar molta profunditat per bandes i Nahuel va disposar d’un xut que va refusar de nou Bernabé quan el xoc fregava el minut 70. L’aparició d’espais afavoria jugadors del perfil del cristinenc com també de Maynau, que guanyava línia de fons cada vegada que arrencava amb pilota.

Als últims 10 minuts, Jonathan Pereira -un altre futbolista amb experiència a Primera-, va estar a punt de culminar un contraatac en gol. També va ser en aquesta recta final quan Kuku va entrar per Magallán. S’intuïa que era el moment de Kuku, que el gol al temps afegit del davanter de Malgrat de Mar havia d’arribar, havia de caure sí o sí. I els que van tenir aquesta intuició van encertar a mitges, ja que va arribar la rematada decisiva del depredador de l’àrea del Llagos amb un estètic cop de cap en planxa però Bernabé va tancar les cames a l’últim segon per evitar que entrés. Potser molts almogàvers es quedessin amb aquesta acció i el que va poder ser i no va ser, però amb el que ens hem de quedar és amb l’esfoç titànic d’aquests jugadors els 90 minuts, motivats i disposats a seguir donant-ho tot per la seva afició. El proper lloc on ho faran serà aquest diumenge al camp de l’Ejea (16:30). Podràs dir que aquest equip ha jugat millor o pitjor però mai que no ho ha donat tot.