UE Cornellà 2-1 UE Llagostera-Costa Brava: El Llagos cau amb honor

UE Cornellà 2-1 UE Llagostera-Costa Brava: El Llagos cau amb honor

Per allà per on passa el Llagos, per allà fins on es desplacen a animar els almogàvers, es nota que ha passat un equip i una afició amb personalitat pròpia. De fet, qui veu jugar el Llagos i no sap quin equip és, no fa falta que pregunti de quin conjunt es tracta. I podria permetre’s no preguntar-ho els 90 minuts sencers, que acabaria endevinant quin equip és. I no hi ha millor exemple que el partit del Cornellà. Perquè pocs equips estan capacitats per reaccionar immediatament a un gol a la primera acció del partit com ho va fer el Llagos empatant minuts després per mediació de Nahuel. I perquè pocs equips reben un gol de penal als últims instants i reaccionen llançant-se amb decisió a per l’empat. El conjunt llagosterenc no el va aconseguir, però el va fregar per acabar caient amb honor, amb personalitat, amb segell propi. De tota derrota se surt trist, però perdre així és un orgull del que estem encantats que els almogàvers puguin presumir.

Costa molt guanyar el Llagos. Això ho saben aficions i equips adversaris. Uns han de patir fins el final i els altres suar fins que l’àrbitre decreta el final. Els d’Oriol Alsina han perdut quatre partits en el que va de temporada i, tret de l’enganyós 0-3 contra el Villarreal, totes i cada una de la resta de derrotes -contra Levante B, Sabadell i aquesta davant l’esquadra del Baix Llobregat-, s’han produït per la mínima i als darrers minuts, el que diu molt de la dificultat extrema que implica tombar l’equip blau-i-vermell, que ha competit tots els partits disputats fins ara malgrat acabar de pujar i tot i tenir el pressupost més humil. I així ho continuarà fent, perquè a aquest grup aquesta competitivitat nata que mostra del minut 1 al 90 nata li córre per les venes. Com va destacar Oriol Alsina en roda de premsa, el lluitar fins el final és una de les grans virtuts d’aquest equip. I la que sempre ha definit el Llagostera.

El tècnic d’Arenys de Mar va treure una alineació inicial amb Marcos a la porteria; Noel i Viale com a parella de centrals, Maynau de lateral esquerre, Aimar de lateral dret; David García i Magallán al doble pivot, Cortés i Nahuel a les bandes i Sascha com a referència amb Gil per darrere. Un onze titular que va tenir un preciós i merescut detall amb David Bigas, lluint una samarreta de suport al lateral esquerre, que amb la seva valentia i el suport de tots sortirà endavant. El Llagos va patir el pitjor inici de partit possible en una primera jugada desafortunada, on el Cornellà va acabar marcant després de que una rematada toqués en un defensa del conjunt blau-i-vermell. Cop psicològic molt fort. Però el Llagostera està blindat contra aquest tipus de cops, és d’aquells que no es pot quedar quiet ni entregar-se quan li fan mal. Treu l’orgull i l’imprimeix al seu joc. Així, els d’Alsina van quedar-se a punt de cantar gol immediatament després en una jugada de falta lateral. Minuts després, en una jugada nascuda en un servei de banda, Nahuel clavava l’empat amb un xut impecable des de l’interior de l’àrea. El llampec de Santa Cristina d’Aro va irrompre ràpid per aixecar els almogàvers del seu seient. Amb quatre dianes, es consolida com el màxim realitzador del conjunt del Gironès aquesta campanya.

Transcorreguts uns 10 primers minuts de bogeria, el partit es va assentar i cadascun va ensenyar l’altre de quina manera volien guanyar el partit. El Cornellà, amb més possessió durant el matx, va optar per jugar amb dos puntes, Pablo i Esteve, buscant fixar molt els centrals del Llagos. Això va obligava als laterals a tancar més per dins, el que volien dels de Guillermo Fernández Romo perquè les bandes quedessin més lliures per tirar centrades amb les incorporacions dels laterals, Javi i Prats. Tanmateix, els laterals del Llagos –Maynau i Aimar-, auxiliats molt bé per Cortés i Nahuel, van saber interpretar molt bé cada situació i el Llagos va defensar molt bé les centrades quan aquestes es van produir. Tot plegat va fer que el perill del Cornellà, fora del gol, quedés significativament reduït. Un Cornellà amb dos exllagosterencs al seu onze titular: Eloy Gila i Leo Ramírez. Sempre és agradable retrobar-te amb vells amics.

Per la seva part, el Llagostera, molt ben situat, sortia en transició i treia profit de cada jugada a pilota aturada, de cada acció que suposés també penjar esfèrica a l’àrea. Com la que va tenir Sascha al minut 28. El davanter va connectar un cop de cap impecable però es va trobar amb un pal que en lloc d’escopir la pilota cap a dins ho va fer cap a fora perquè Ramón pogués atrapar. A la gespa del Municipal de Cornellà s’estava lliurant una apassionant batalla tàctica entre dos equips amb una manera d’entendre el futbol molt semblant i que es va poder desequilibrar a favor dels locals en la recta final del primer temps en una doble ocasió dins de la mateixa jugada: primer va parar San Marcos i després va treure Aimar sota pals.

La segona meitat no va portar moltes novetats en el guió i el ritme del matx, encara que el Llagos va tenir més presència en camp contrari en el primer tram d’aquest segon temps. Sergio Cortés, en una bona combinació de l’equip llagosterenc, va tenir l’1-2 arribant molt bé de segona línia. Com si fos una partida d’escacs on els dos contrincants meditessin molt els seus moviments, Cornellà i Llagostera van oferir uns segons 45 minuts encara més igualats que els primers, un segon acte on va abundar l’escassetat de situacions clares de gol. Els de Romo dominaven però el conjunt llagosterenc no donava concessions. Al Llagos, Pol Gómez va entrar per Aimar i Kuku Kanteh per Gil. Com sempre passa quan entra algú al camp des de la banqueta, tant Pol com Kuku van rendir a un bon nivell.

I, tot el que no havia succeït a la segona meitat va passar en un minut frenètic, com si el partit dongués a cadascú la oportunitat de guanyar en qüestió de segons. Magallán va estar a punt de marcar el segon de nou en una jugada nascuda d’un servei de banda i, quasi, a continuació, Leo Ramírez va transformar un penal pel Cornellà que quasi atura un Marcos que va arribar a tocar la pilota al minut 86. Però al Llagostera no el pots donar per mort fins l’últim instant de tots. El conjunt blau-i-vermell, que va introduir un corretjós Pasquina per Maynau, es va llançar a tomba oberta a per una igualada que va tenir Nahuel amb un xut creuat.

Orgullosos dels jugadors i, orgullosos de vosaltres almogàvers, afrontem una nova setmana il·lusionant. Diumenge a les 12:00 ens visita el líder, el Lleida, però abans -depenent del que decideixi la Federació Catalana de Futbol aquest dilluns-, podríem jugar contra el Prat també al Municipal el dimecres la semifinal de la Copa Catalunya. En qualsevol dels casos, jugui un partit o dos, el Llagos farà el que sap fer millor: competir per honorar els almogàvers.

FOTO 1: Nahuel va aportar gol i velocitat per banda esquerra

FOTO 2: Sascha va tenir mala sort en el remat de cap que li va anar a parar al pal