Sascha: “Al Llagostera ho tinc tot: una família unida, un club que em valora i una afició que m’estima”

Sascha: “Al Llagostera ho tinc tot: una família unida, un club que em valora i una afició que m’estima”

Jugar-se el físic per adormir al pit la pilota que cau del cel, enfangar-se fins on faci falta per aguantar una bola per donar respir als teus companys, quedar-te sense oxigen i vessar rius de suor per arribar a la pressió… Aquesta és la commovedora d’entendre i d’interpretar el futbol de Sascha Andreu, un gladiador que continuarà portant un any més l’armadura blau-i-vermella. El Municipal seguirà gaudint del plaer de veure lluitar Sascha en cada acció, en cada instant. Un gaudi que els almogàvers assaboriran per tercera temporada consecutiva.

“Des del primer dia tenia molt clar que volia continuar al Llagostera, m’hi sento molt a gust. La família en sí que hi ha en aquest club és una de les raons que m’ha fet renovar, estem tots molt units. A més a més, el club em valora, el míster confia en mi i tinc l’oportunitat de ser futbolista professional al costat de casa, així que al club ho tinc tot. ¿Què més vull?”, destaca el davanter, que no només se sent a gust fora del camp, sinó també a la gespa. El Llagos i ell estan fets l’un per l’altre. “Jo m’adapto a la perfecció al Llagostera i el Llagostera a mi perquè amb l’estil de futbol directe que té l’equip participo molt en el joc”, reconeix Sascha, principi molts cops del joc del Llagos. Res com llançar-li una pilota llarga al ‘9’, que ell sempre tindrà un recurs per domar-la i baixar-la dels núvols.

Camí d’uns 34 anys que compleix a l’agost, Sascha no sent de moment que el temps transcorri per ell. Passa, sí, però encara no li ha entregat la factura de l’edat. Suma quilòmetres i quilòmetres, però no li generen desgast. Així que, immune a l’envelliment però sensible a una experiència que sí que nota, el davanter és cada any millor que l’anterior. “Cada cop m’haig d’esforçar més perquè l’edat no sigui un obstacle però em trobo millor que mai i el més positiu és que sense que el rendiment físic es vegi afectat, cada any tinc més experiència i és una cosa més que aporto al grup”, explica Sascha, perfeccionista en tot el que signifiqui cuidar-se perquè el futbol li continuï concedint anys de gran rendiment.

“Encara que ara no poguem entrenar, m’exercito cada dia de la setmana tret d’un per descansar i treballo diferents aspectes com la prevenció i la resistència. També em cuido moltíssim l’alimentació, un punt en què haig de vigilar més que altres jugadors perquè tinc més tendència a engreixar-me. Recordo que en el meu segona any d’amateur, a la Gimnàstica Iberiana, pesava 105 quilos i ara en peso 89, o sigui que n’he perdut 16 [Sascha medeix 1,86 m.]. Amb el pas del temps he anat perdent pes gràcies a que he cuidat molt la nutrició”, relata el punta barceloní, que no deixa cap detall a l’aire per arribar al màxim a una pretemporada per la que encara no hi ha dates en no haver-se publicat encara el calendari de la pròxima campanya.

“Aquesta aturada fa que encara tingui més motivació de que comenci la temporada i les ganes de veure l’afició siguin encara més grans. Quan la Lliga es va interrompre no estàvem en una bona dinàmica de resultats però la línia era de joc era bona i estic convençut de que haguéssim fet una bona recta final. Hem de mantenir aquesta comunió que hi ha al grup i de cara a l’any que ve hem de saber tancar millor els partits i fer-nos més forts a casa, on vam empatar massa partits”, assegura Sascha, que no oblida els almogàvers. “Tenim pocs aficionats però fidels i entregats i això és el que compta, per això valorem tant l’afició que tenim. Tant de bo ens puguem retrobar aviat”, conclou Sascha Andreu, un gladiador desitjós d’enfundar-se l’armadura de nou per sentir el fragor de tota batalla que es lliura cada partit entre ell i els centrals rivals. Duels apassionants que el Municipal contemplarà per tercer any seguit.

 

Foto de Jordi Juvanteny