Pitu: “Hagués estat una injustícia no quedar-me després de tot el suport que m’ha donat el club”

Pitu: “Hagués estat una injustícia no quedar-me després de tot el suport que m’ha donat el club”

Haurà passat un llarg temps, però tornarà a haver màgia al Municipal, tornaran els almogàvers a quedar-se embadalits, tornarà el mag de Salt a aturar el temps cada cop que agita la seva vareta esquerra. Llagostera continuarà sent al món real el lloc on es localitza Hogwarts perquè Pitu Potter ha donat el ‘sí vull’ a seguir un any més amb la capa blava-i-vermella, la que porta l’escut que més sent. I, aquest cop, formant part també del professorat de Hogwarts, ja que, a part de seguir fent trucs des de la gespa, serà coordinador de futbol 7, així que passarà a ensenyar els secrets de com ser un bon mag al camp. És inconcebible el Llagostera sense Pitu Comadevall com el migcampista saltenc sense el club de la Costa Brava, estan fets un per l’altre. Per això compliran el curs que ve 9 anys de la mà, quasi una dècada en què han plorat, han somrigut i s’han emocionat junts. I un ha estat per l’altre la llum que seguir en mig de la més absoluta foscor. Pitu no va deixar sol el Llagos quan va baixar a Tercera, com tampoc el Llagos va deixar tirat Pitu quan va patir aquella tan greu lesió que, afortunadament, i gràcies a un sacrifici colosal del migcampista, ja és a punt de caure a l’oblit. Tant el Llagostera com Pitu es preparen per tornar a gaudir un de l’altre a la temporada 2020/2021.

“Quan l’Oriol em va oferir renovar com a jugador més la possibilitat de ser coordinador de futbol 7 no ho vaig dubtar, vam arribar ràpid a un acord. Em sento molt a gust al Llagostera, porto molts anys aquí i m’encanta la idea de vincular-me encara més al club amb aquesta altra responsabilitat que m’agrada molt, ja que m’encanta seguir els nens en les etapes en què comencen a jugar a futbol. A més a més, poder tornar a jugar a futbol al club amb el que he viscut tant és un motivació extra. Seran ja nou anys aquí i el vincle que tinc tant amb la gent de l’entitat com l’afició és molt gran. Però no només renovo per tot això: recordo que quan vaig patir aquesta greu lesió contra el Portugalete l’Oriol va venir i em va dir que estigués tranquil, que faria tot el que fes falta. Crec que hagués estat una gran injustícia canviar de club i no quedar-me després tot el suport que m’ha donat el club. I la meva manera d’agrair al Llagostera com s’ha portat és seguint una temporada més”, explica amb la mà al cor Pitu, que no pot definir millor l’essència del Llagos. La màgia de fer molt amb poc del club llagosterenc l’ha captivat com fa ell amb els almogàvers.

“Aquest és un club diferent. Aquí, la Isabel, tot i ser la presidenta, la veus servint cafès al bar, una cosa impensable en un altre club. Aquesta humilitat és la que ens diferencia dels altres com també el fet d’haver aconseguit fites tan maques tot i tenir pocs recursos de l’exterior com l’ascens a Segona A de fa sis anys o tornar a Segona B un any després de baixar. Recuperar una categoria com aquesta tan ràpid és molt difícil, ja que clubs amb més nom i més massa social han tardat més temps en aconseguir-ho”, explica el capità, perfecte coneixedor d’una essència de la que ara serà també transmissor des del seu rol de coordinador de futbol 7. Pitu Comadevall, que també dirigirà el Campus de Tecnificació de Nadal i el de l’estiu de la temporada que ve, té clar quines ensenyances vol que els entrenadors del futbol base imparteixin entre tots els petits cracks de la UE Llagostera-Costa Brava.

La temporada 12/13 va ser la primera de Pitu al Llagostera. A la imatge, el capità al partit de Copa del Rei contra el València al Municipal. Foto cedida per L’Esportiu.

“Em fa molta il·lusió assumir aquesta funció. Com dic, m’encanta fer seguiment dels nens en els primers anys en què juguen a futbol. Dos són els aspectes als que vull que els entrenadors donin màxima importància: l’educació i donar prioritat als conceptes tècnics per sobre dels físics i els tàctics. A part d’ensenyar als nois a jugar a futbol, se’ls han de transmetre uns valors com una bona educació i els entrenadors han de ser els primers que prediquin amb l’exemple, ja que els nens són esponges i imiten tot el que tu fas. Tindran flexibilitat per jugar com vulguin i amb el sistema de joc que més convenient creguin, però en l’aspecte d’educar en valors seré molt estricte. Aquí hem de ser un club exemplar”, assegura Pitu, que vol que, a part de tenir una bona relació amb els valors, els nens tinguin també una bona relació amb la pilota.

Al futbol actual té molt pes la part física i tàctica i això ha fet que a l’hora d’ensenyar la part tècnica hagi quedat molt oblidada. En aquestes edats tan inicials sóc molt partidari de que es doni més prioritat als conceptes tècnics i que aprenguin coses com jugar amb les dues cames i, a partir d’aquí, donar molta llibertat al seu joc, ja que en aquestes fases inicials els nens ja són molt creatius per sí sols. Ja s’incidirà en la part tàctica i física quan arribin a futbol 11”, argumenta el migcampista del Llagos, amb els tres nivells d’entrenador. “No descarto en un futur exercir una altra funció dins del club”, assenyala Pitu, a qui no se li ha oblidat, per res, la seva abundant part tècnica. La classe singular del mag de Salt roman inalterable amb el pas dels anys. I la vareta esquerra, per molt que hagi estat en obligat desús durant un any, està preparada per sorprendre qualsevol espectador i rival de la manera que menys s’espera amb aquests trucs únics. “Estic molt a prop de tornar a jugar, si esitguéssim entrenant ara ja estaria integrat de ple en la dinàmica de grup. Però estic evolucionant molt favorablement, ja vaig dos dies a la setmana a La Palestra per fer recuperació i donc el 100%. Em trobo molt bé, així que quan comenci la temporada ja estaré preparat per jugar”, assegura Pitu Comadevall. La seva identitat com a jugador augura al mag de Salt moltes sessions amb què delectar els almogàvers tot i comptar ja amb 36 anys.

Pitu junt amb Jorge Molina al Betis 2-2 Llagos de la temporada 14/15. FOTO de Tomás Quifes.

“Després de la meva lesió de gravetat em vaig dir que no seria una lesió la que em retirés del futbol, si no que ho deixaria quan jo volgués. El meu objectiu ara és jugar una temporada més i demostrar que encara sóc un futbolista vàlid, així que estic molt motivat per competir de nou. És cert que no sóc un jugador molt físic i això m’està permetent allargar la meva carrera però d’aquí un any veure com em trobo física i mentalment i decidiré si continuar o no. Vaig temporada a temporada”, confessa el saltenc, que sap tractar, acariciar la pilota d’una manera tan especial que la convenç perquè vagi allà on li diu. “Tinc la sort de marcar gols de falta i de córner de tant en tant  i tinc ganes de sentir aquesta alegria de quan marques i celebrar-los amb l’afició”, destaca Pitu, al que ja se li dibuixa aquest somriure de murri que té quan es disposa a llançar una falta o botar un córner, aquest somriure del noi entremaliat tan plaent per a ell però tan aterrador pels qui pateixen l’angoixa de no saber què trama. Encara tardarem uns mesos, però ja és segur que tornarem a veure aquestes coses tan insòlites però que tan fàcils fa el mag de Salt -es diguin faltes a l’escaire, gols olímpics o assistències a punt de caramel-, i que fan de Pitu el que és: un jugador únic.