Marcos: “El Llagostera és casa meva. I on es pot estar millor que a casa?”

Marcos: “El Llagostera és casa meva. I on es pot estar millor que a casa?”

Continuarà la porteria del Llagostera contemplant els miracles de San Marcos, patró de l’arc del Llagos, àngel custodi dels almogàvers, encomanada la seva oració als vols estratosfèrics del número 1, als seus reflexes inhumans, a les seves estirades inversemblants. Continuarà sent el club de la Costa Brava el seu temple, on és venerat pels seus companys i pels almogàvers, adulats a la seva vegada per ell. “El Llagostera és casa meva. I on es pot estar millor que a casa?”, llança, retòricament, Marcos, que complirà ja un lustre protegint la porteria de l’equip blau-i-vermell.

“Volia quedar-me i el club ha fet un esforç perquè continués i li agraeixo que des que estic aquí m’hagi fet sentir tan important. L’Oriol i la Isabel són molt propers i això també ha fet que aquí m’hagi sentir sempre com a casa”, destaca l’1 del Llagos, idolatrat per l’afició, que saben que tenen un fidel àngel de la guarda que sempre els protegeix. “Els almogàvers m’han dispensat des del minut 1 un tracte increïble i això m’ha fet sentir molt estimat. També ha estat una raó de pes per renovar el contracte”, ressalta el porter de Barcelona, aliè a les categories. Romàntic acèrrim, només ha escoltat els seus sentiments des que és blau-i-vermell.

“Sí que és cert que el repte de la Primera RFEF és motivador, però la meva decisió de renovar no ha depengut de la categoria. Aquest club és casa meva i quan vam baixar a Tercera em vaig quedar igualment”, assenyala Marcos, un número 1 que col·lecciona triples dígits ja amb el Llagostera: amb orgull ha lluït l’escut del Llagos al pit ja en 145 partits oficials. I més que n’han de venir. Suma i suma partits Marcos Pérez però sembla que no sumi anys malgrat que en bufarà 37 ja al setembre. Sobrenatural eterna joventut que el sant del Llagos forja amb una disciplina monacal. “Em trobo en un molt bon moment físic i de confiança. El futbol és la meva vida i em costa pensar molt en la retirada, mantinc la il·lusió molt gran per seguir jugant i em cuido molt. Aquestes vacances potser hauré descansat només 4 o 5 dies i segueixo una alimentació molt estricta”, assegura.

Atesa la seva trajectòria i la seva jerarquia -també és un dels capitans-, San Marcos serà, un any més, un dels guies futbolístics i espirituals del vestidor. “Soc un dels capitans però sempre m’ha agradat ajudar la gent jove i a tots els companys en general. Intento ser proper i sumar perquè l’equip aconsegueixi els objectius”, apunta Marcos, àngel sense ales però de vols celestials que continuarà embadalint els almogàvers, que seguiran testimoniant com molts gols moren a les seves mans, les millors en les quals podem estar. Mans de sant.