Luke Lambert, un irlandès enamorat d’una llagosterenca… i del Llagostera

Luke Lambert, un irlandès enamorat d’una llagosterenca… i del Llagostera

Quan el Llagos mou la pilota, a un petit poble a 2.000 km. al nord de Llagostera, el món s’atura. Ressona el silenci a una casa de Wexford, al sud-est d’Irlanda. En Luke Lambert, irlandès de naixement, es confina al seu domicili, agafa el mòbil i allotja la seva mirada a la pantalla per llegir tot el que diu el Twitter. Al seu costat, Meritxell Grau, llagosterenca de tota la vida i afincada a Irlanda, li ho va traduint tot, sense pausa. En Luke és natiu del mateix lloc on va néixer el futbol, d’unes Illes Britàniques on la tradició és tan vasta com la riquesa de grans equips: Liverpool, Manchester United, Chelsea, Manchester City, Tottenham, Celtic, Glasgow Rangers… Alguns sempre han estat grans del futbol europeu, d’altres se n’han fet fa poc, d’altres ara no ho són tant però ho van ser: qui no coneix el Nottingham Forest dels 80, el Leeds dels 70, l’Aston Villa campió d’Europa el 1982… Equips que ocupen les preferències dels seus amics. Però en Luke, un romàntic embogit del futbol dels que pocs queden, va escollir ser del Llagostera, captivat per la seva història de conte. “Els meus amics em diuen que estic boig per ser del Llagostera, no entenen aquesta passió”, diu, rient. “Però la història que té al darrere és increïble. ¿Com pot ser que un equip passi de l’última categoria al futbol professional”, es pregunta, encara, incrèdul.

Com a fervent aficionat al futbol, el nom del Llagos ja tenia un espai a la seva ment de l’època en què l’equip llagosterenc va estar a Segona A. Però va ser començar a sortir amb la Meritxell i enamorar-se d’una llagosterenca… I del Llagostera. De fet, el Llagos va ser el pròleg d’aquesta història d’amor, la raó de la primera conversa. Amb l’equip de la Costa Brava va començar tot. “Sóc de Llagostera de tota la vida i fa dos anys que visc a Irlanda per la feina. Quan vaig parlar per primer cop amb en Luke i li vaig dir que era de Llagostera sabia de quin poble li parlava gràcies al futbol. Per mi és un orgull anar a l’estranger i dir que al meu poble hi ha un club així, puc fardar de tenir aquest sentiment. Quan vius tan lluny de casa t’agafes a qualsevol cosa per sentir-t’hi a prop i trobar-te amb algú com en Luke que ja coneixia el poble i l’equip et fa sentir més a prop”, afirma la Meritxell. L’interès d’en Luke per saber més del club, unit a les ganes de la Meritxell per explicar-li, orgullosa, la inversemblant i única història del Llagostera van fer que aquella conversa fos la primera de moltes. La ‘Txell’ va obrir el llibre i aquell jove irlandès va començar a devorar pàgines d’aquesta història mentre aquella llagosterenca, àvida d’explicar-li tot amb detall, li feia de narradora. “Jo ja coneixia el Llagostera pel seu pas per la Segona Divisió Espanyola i del FIFA i el Football Manager, però no sabia que havia pujat al futbol professional des de l’última categoria i vaig conèixer la història gràcies a la Meritxell, que em va començar a parlar del club. Des de fa un any sóc aficionat de l’equip”, explica Luke Lambert.

El que era una curiositat insaciable es va transformar en una poderosa passió que inclús ha arrossegat la mateixa Meritxell. “Tot i ser aficionada del Llagostera no seguia tant l’equip com ho faig ara, ell ha fet que m’hi aficioni més. Seguim els partits cada jornada pel Twitter, ell no es perd detall de cada cosa que passa els partits, em pregunta què signifiquen els tweets i jo li tradueixo. Fa gràcia com explica la història del Llagostera als seus amics”, assenyala la llagosterenca, sorpresa encara per com ha calat l’equip blau i vermell en la seva parella. Si l’amor entre dues persones no entén de nacionalitat, el sentiment per un equip de futbol no entén de distància ni de llengües. L’oda que ha entonat el Llagos al futbol humil entre finals del segle XX i principis del XXI mereix ser recitada a molts idiomes. La Meritxell ho va fer en anglès i, com una joglar de l’Edat Mitjana però en plena Edat Contemporània, va donar a conèixer a Irlanda un dels clàssics de la literatura futbolística. En aquest cas, en el gènere de l’èpica. Una poesia que va prendre en Luke. “És especial ser del Llagostera i seguir un club així. M’encanta la seva filosofia, la de créixer tant amb molt de treball. Realment és un exemple per tots els equips humils de poble, un exemple de que si t’ho proposes, pots arribar on vulguis”, destaca aquest almogàver irlandès, admirador de dos dels més importants autors de la història del Llagos. “Els meus jugadors preferits són Pitu i Aimar. Són dues llegendes”, assevera.

Com si s’hagués tractat d’una premeditada decisió del destí, més que d’un rampell de casualitat, el primer i fins ara únic partit del Llagostera que ha viscut Luke Lambert en viu va ser un Llagos-Nàstic, el que es va disputar al Municipal el passat 15 de gener i que va acabar 0-0. El dia que es tornava a donar un Llagos-Nàstic a la mateixa localització que un 21 de juny de 2014 va esdevenir la capital mundial del futbol modest, la idèntica plaça en què el Llagostera aixecava un monument al treball amb l’ascens a Segona A, allà hi era en Luke junt amb la Meritxell. Tots dos lluïen amb un contagiós entusiasme la samarreta del Llagos. Un, amb la desbordant il·lusió del debutant, l’altra, amb la felicitat nostàlgica de tornar a la seva dolça llar. “La samarreta és un regal que li vaig fer, va estar bé que estigués per primer cop a Llagostera i veiés l’ambient de l’afició local”, afirma ‘Txell’ Grau. “Va ser molt curiós que el primer partit que vaig poder viure fos precisament contra el Nàstic.  Estic convençut de que tornarem algun dia a Segona A”, etziba en Luke. L’irlandès, fet a la filosofia  del Llagostera, ja sap de què va ser del Llagos i somia amb tornar a fer-ho. “Penso que hi ha possibilitats de tornar a Segona A, és qüestió de temps. Tard o d’hora ho tornarem a fer”, afirma, convençuda, la Meritxell, orgullosa ambaixadora del Llagos a Irlanda junt amb en Luke. Un Llagostera desencadena passions desenfrenades, una d’elles, la que ha unit en Luke i la Meritxell: l’amor.