Lucas Viale transmet molt amb la seva sola presència. De rostre seriós i faccions marcades, els seus trets físics delaten un futbolista que viu amb una intensitat i una concentració extremes qualsevol partit, un central apassionat de la seva professió, tan noble com compromès, dels que, si fa falta, vessen sang per un escut que lluirà al pit per quarta temporada consecutiva. Mai el mariscal havia militat tant de temps en un mateix exèrcit, en aquest cas el dels almogàvers. Continuaran ressonant al Municipal les ordres i instruccions de mariscal Viale, estimat pels seus, respectat pels adversaris i admirat per tots aquells joves que just comencen a consagrar-se en l’ofici de central.
“Mai havia estat tant de temps en un mateix club, el Llagostera és el millor lloc on puc estar. Des d’abans del confinament vaig estar parlant amb l’Oriol sobre la possibilitat de renovar i la veritat és que no vaig tenir cap dubte. Aquest club és una família, i, a part, hi ha altres raons que m’animen a continuar al Llagostera com la motivació que em dona seguir tenint d’entrenador l’Oriol, ja que ens coneixem molt bé. Els seus equips són molt competitius i estic convençut de que tornarem a gaudir aquesta temporada”, explica Lucas. “Per suposat, també compta molt el grup humà que hi ha al vestidor. Portem junts tres anys i això s’ha de tenir en compte, no només són companys, sinó també amics”, destaca el defensa argentí.
Amb 35 anys, Viale és el segon jugador més veterà del Llagos per darrere de Marcos, que en farà 36 al setembre. Edat que li atorga el títol de mestre dels més joves, el qual s’ha tret no només per experiència, sinó també per qualitat futbolística. Però, a part de mestre, Lucas és un autèntic líder a qui encomanar-se en tot moment, sobretot quan la dificultat ofega. “Em considero un jugador de caràcter i sempre intento tirar del carro i contagiar d’aquest caràcter a la resta de companys. Sempre els intento ajudar a tots, sobretot els més joves, els aconsello per ajudar-los el màxim possible”, assegura el central nascut a Córdoba, que aquesta temporada ha estat conseller, sobretot, de dos joves homònims a l’eix de la defensa com Diego (21 anys) i Noel (25).
“Tots dos han tingut un rendiment molt bo, la llàstima és que Noel no va poder jugar els últims partits per una lesió de turmell. Els intento ajudar en tot el possible i intento calmar aquesta impulsivitat que dona la joventut però ells també em poden ajudar a mi, és una cosa recítproca, de qualsevol company pots aprendre independentment de la seva edat”, afirma Lucas, indiferent a l’edat. L’ex de Sabadell i Hospitalet entre d’altres viu posseït per la passió per la seva professió, el combustible que alimenta tot esportista per continuar, digui el que digui el seu DNI : “L’edat és anecdòtica, tinc clar que em retiraré el dia que ja no senti il·lusió per jugar a futbol però aquesta continua intacta. Aquesta última temporada m’he sentit físicament bé, les lesions m’han respectat i he estat un jugador competitiu, així que he gaudit molt. Com dic, l’edat no diu res, hi ha jugadors que tenen 23 anys i sembla que tinguin 37 i viceversa. Estic molt motivat”, assegura el central. “No em suposa cap esforç entrenar, descansar i menjar bé, són hàbits que tinc adquirits des de jove”, agrega.
La veu del mariscal és també una de les més autoritzades a l’hora d’expressar què s’ha de millorar i mantenir respecte de la campanya anterior. “Hem de seguir sent igual de competitius, la temporada passada vam ser un equip molt difícil de guanyar i hem de continuar per aquest camí. Per contra, vam sumar al final 11 jornades seguides sense treure els tres punts, una ratxa que hauríem d’haver tallar abans. Quan entrem en una mala dinàmica de resultats, serà clau interrompre-la aviat”, ressalta mariscal Viale, que es dirigeix als almogàvers. “L’afició forma part d’aquesta família que hi ha al Llagostera. No tenim molts seguidors però no ens importa perquè els que tenim són molt fidels i ens recolzen en els bons i en els mals moments”, subratlla Lucas Viale, un mariscal que seguirà recolzant la causa del Llagos amb aquesta contundència, aquesta seguretat, aquesta passió tan única que tenen els argentins de viure el futbol.