Un cop de cap que va treure un defensa sota pals, un falta al travesser, una passada de la mort que no va trobar rematador, un altre cop de cap que un jugador va treure sobre la mateixa línia de gol… i un gol encaixat al minut 83. La UE Llagostera-Costa Brava va donar la cara a la Ciudad Deportiva de Buñol però el futbol li va donar l’esquena, ho va intentar tot però va marxar sense res tot i fer un esforç titànic. Aquesta vegada va tocar tastar el gust més amarg del futbol i pair una derrota que es fa més fàcil digerir si es mira com va competir l’equip, tant en quantitat com en qualitat. La fortuna aquesta vegada va estar lluny, però aquest equip s’apropa cada vegada més als seus objectius, els que et posen a poca distància de la victòria si els compleixes. Sobretot el de deixar la porteria a 0 i marcar la diferència en l’estratègia. No hi ha hagut partit aquest temporada en què el Llagos s’hagi quedat tan a prop d’ambdós objectius. Objectius que acabaran caient.
Novament, un filial d’un equip de Primera Divisió enfront. No per haver-nos acostumat els últims anys a competir contra clubs així hem de deixar de valorar el simple de fet de jugar contra contrincants d’aquesta magnitud, amb complexes esportius com la Ciudad Deportiva de Buñol. Un cop més es va donar aquest tipus d’enfrontament i un cop més el Llagos va donar la cara i va mirar de front un gran equip. El conjunt llagosterenc va ser intel·ligent, prudent però a la vegada valent, debatent el ric discurs ofensiu del Levante B amb arguments com l’ordre i la solidaritat però també replicant amb els molts recursos ofensius que té. Un Llagos que resistia i agitava. I amb tots i cadascun dels jugadors amb molt a dir. Oriol Alsina cada setmana ho té molt difícil per confeccionar l’onze titular i això és una excel·lent notícia.
L’entrenador d’Arenys de Mar va posar sobre el camp un onze amb Marcos a la porteria; Aimar i Noel com a parella de centrals amb Bigas de lateral esquerre i David Crespo de lateral dret; David García i Juvanteny al doble pivot amb Maynau d’extrem esquerre i Sergio Cortés d’extrem dret i Sascha com a punta de llança amb Gil Muntadas per darrere. El pla del Llagos era clar, coneixia al detall quines són les virtuts d’aquest Levante B i com neutralitzar-les. Intel·ligent però sense deixar de banda la intensitat, amb cor però sense deixar de banda el cap, l’equip llagosterenc va desplegar sobre la gespa natural de la Ciudad Deportiva de Buñol un complet i eficaç exercici defensiu, culminat amb un contraatac incisiu i incessant, ja que una recuperació de pilota comportava automàticament trenar una transició ofensiva. El filial granota acaparava la possessió de pilota però en una zona del camp intrascendent. Els centrals eren els qui més la tocaven, just el que interessava.
Per dins, el pas barrat. Per fora, també. El Llagos, perfectament coordinat, tapava tots els passadissos interiors i per l’exterior les constants ajudants impedien les bandes del Levante B gaudir de situacions d’avantatge. I si es produïen centres, Noel i Aimar imposaven la seva jerarquia per rebutjar-los i la medul·lar del Llagos feia la resta guanyant la segona jugada i començant a construir el contraatac. El Levante B tampoc es donava molta pressa en atac. La fugaç resposta del Llagostera en les transicions ofensives amb perills imminents com la velocitat de Sergio Cortés o les conduccions de Gil Muntadas més les jugades a pilot aturada que en podien derivar no ho aconsellaven. De fet, les primeres oportunitats clares van córrer a càrrec del conjunt de la Costa Brava: un defensa va treure un remat molt clar de Sascha de cap sota pals a la sortida d’un córner, Cárdenas va treure un altre remat amb la testa de Noel un altre cop en un córner i minuts després el Llagos va inquietar de nou des de la cantonada amb una pilota que es va passejar per l’àrea sense trobar rematador. També es van produir dues arribades per banda dreta, una de Cortés i l’altra de Crespo, sense que les centrades poguessin ser rematades.
Pel que fa al balanç en atac dels granota, la feina conjunta del Llagos sense pilota va ser tan bona que la producció ofensiva del filial del Levante es va quedar en un xut des de fora de l’àrea blocat per San Marcos amb molta seguretat i una passada de la mort que va tallar, molt ràpid i oportú, David Bigas. La segona part no va comportar canvi sobtat en el guió del partit. L’equip que entrena Luis García Tevenet, que va disposar d’un clar xut de mitja distància res més reprendre’s el matx, va continuar concentrant la possessió de pilota i el Llagos contenint amb solvència tots els seus intens, encara que els d’Oriol Alsina van intentar donar un pas endavant i van guanyar en presència en camp contrari. Sergio Cortés, molt actiu tot el partit, va xutar desviat i minuts després Joan Maynau va enviar una falta lateral directa al travesser. Alsina va començar a moure la banqueta i va donar entrada a Nahuel per Maynau al minut 72.
Amb el transcurs del temps, el Levante B va anar empenyent enrere el Llagostera però sense arribar a fer patir l’equip llagosterenc. Tot i així, i en una excel·lent jugada individual, Joan Monterde va empalar un rebuig tal i com li venia i va fer pujar el primer gol al marcador al minut 83. Una diana que deixava por marge al Llagos, encara que, set minuts, són més que suficients per reaccionar, i en especial pel conjunt de la Costa Brava, que mai s’ensorra sota cap circumstància. Així que, sense lamentar-se, el Llagostera es va posar mans a l’obra. Alsina va disposar defensa de tres aquests últims minuts amb l’ingrés al camp d’Adri Lledó per Aimar i reforçava la punta de l’atac amb l’entrada de Kuku per Juvanteny. El Llagos ho va intentar fins el final, quan Sascha va veure com de nou un defensa li treia un remat de amb la testa molt clar sobre la mateixa línia de gol.
Malgrat la derrota, el del Levante B va ser el partit de la temporada on el Llagos més a prop es va quedar de deixar la porteria a 0 i on també més a prop es va quedar de marcar d’estratègia. A pesar de les dues últimes derrotes, aquest Llagostera està cada cop millor i els bons resultats no tardaran en tornar. Intentarem treure’n un de bo aquest dissabte contra l’Hércules (19:00), on esperem comptar de nou amb la millor versió dels almogàvers com a Buñol i també amb l’alè de tots els petits almogàvers del futbol base del Llagos en el que serà també el dia de la presentació de tots els equips. Volem tornar a guanyar i, per això, la família de la UE Llagostera-Costa Brava haurà d’estar més unida que mai.
FOTO 1: Sergio Cortés, un dels jugadors més incisius del Llagostera
FOTO 2: Gil Muntadas va marcar la diferència amb les seves conduccions
FOTO 3: Els almogàvers, incommenurables un cop més