Guiu: “Penso que a Llagostera puc créixer molt com a jugador”

Guiu: “Penso que a Llagostera puc créixer molt com a jugador”

Un futbolista de mil cares, un jugador que es pot expressar de moltes maneres, que no es pot definir de cap manera perquè pertany a aquella classe privilegiada de futbolistes ric en recursos, capaç d’interpretar a qualsevol perfil de jugador que se li demani i on se li demani, sigui un camp extens o reduït. El primer fitxatge de la UE Llagostera-Costa Brava, Andreu Guiu, que arriba procedent de l’AE Prat, és un jugador indefinit per naturalesa: no habita en cap posició però és capaç de viure-hi a totes, una espècie de bohemi del futbol que emigra d’una demarcació a l’altra sense establir-s’hi de manera fixa però deixant sempre rastre amb els seus mil rostres: tan aviat et fa de davanter, com d’extrem, com de mitjapunta. I sempre enlluerna. Guiu, nascut a Reus fa 25 anys, ha militat a l’equip potablava els dos últims anys i anteriorment a Ascó, a Tercera Divisió, i a Rapitenca, a Primera Catalana. El polivalent atacant tarragoní ha passat la major part de la seva etapa de formació a l’Olímpic Móra d’Ebre.

“El primer motiu que m’ha fet venir al Llagostera ha estat el potencial que penso que té aquest equip i el fet de tenir d’entrenador Oriol Alsina, que sempre el 100% de rendiment als seus jugadors. Veig amb molt bons ulls la proposta que m’ha fet el club, penso que puc créixer molt futbolísticament i donar un pas endavant”, assegura Guiu, a qui li crida també entrar a formar part d’una família com la que conviu al club de la Costa Brava. “L’Oriol m’ha comentat el caràcter familiar que hi ha aquí i és una altra de les coses que més m’ha cridat l’atenció. És primordial que hi hagi un bon grup humà, és una gran base per assolir els objectius”, subratlla el reusenc. El seu 1,88 m. aparenta el clàssic davanter centre, poderós al joc aeri, fort en el cos a cos i amic del gol. Ho és, però més d’un tipus de jugador s’amaga sota aquesta imponent figura, que traeix a tot aquell rival que pensa que ‘només’ és un punta.

“Tot i ser alt enganyo, se’m dona bé el joc aeri però toco moltes facetes del joc, sóc físicament potent, em considero ràpid i m’agrada associar-me, tot i que la qualitat tècnica no sigui la meva millor virtut. Em considero un futbolista versàtil”, afirma la primera incorporació del Llagostera. Com l’alumne al que se li donen bé totes les assignatures i treu excel·lent en totes, a Guiu se li donen bé totes les posicions i és capaç de ser el millor davanter, el millor mitjapunta, el millor extrem. “Puc actuar en punta, per darrere del davanter o en qualsevol de les dues bandes. Potser em sento més còmode al costat esquerre jugant a cama canviada però m’és igual on em posi el míster. Considero que una de les grans coses que puc aportar és adaptar-me ràpid al que em demani l’entrenador”, explica el tarragoní. La grandària del camp no serà mai un problema per Guiu, que tindrà una versió per interpretar al Municipal i una altra per mostrar a estadis grans.

“El nostre camp és petit i aquí puc aprofitar el meu joc aeri, mentre a camps més grans puc tirar més de la meva velocitat. Penso que puc rendir en qualsevol camp independentment de les seves dimensions i aquesta és una de les virtuts que més ha valorat l’Oriol de mi a l’hora d’incorporar-me”, subratlla Andreu Guiu, que no experimentarà un canvi radical pel que fa a la direcció de la banqueta, ja que Pedro Dólera i Oriol Alsina conceben el futbol d’una manera molt similar. “Tots dos són molt competitius i el fet de que siguin entrenadors semblants m’ajudarà a integrar-me encara millor”, reconeix el reusenc, que no pot esperar més el moment de començar a entrenar, enfundar-se la blau-i-vermella i fer gaudir els almogàvers, que amb Guiu degustaran en un sol plat diferents i intensos sabors.

 

Foto d’Óscar Yeste