Gil Muntadas, d’artista a obrer

Gil Muntadas, d’artista a obrer

Quan es tracta d’improvitzar, de sorprendre el rival, d’inspirar-se, un dels homes als que s’entrega el Llagostera és Gil Muntadas. L’artista del Llagos fa de les seves cames dos pinzells, i, del camp, un llenç on pinta jugades impossibles d’endevinar, obres d’art en forma de passades, conduccions o xuts a porteria davant els quals el rival queda del tot sorprès no pot fer més que contemplar i aplaudir. És el que té un jugador que entén el futbol com un art, i que no juga a futbol, si no que el pinta. Ningú li ha ensenyat, així va néixer, és la seva manera natural d’expressar-se. L’ofici d’artista del futbol sempre l’ha portat dins.

Però a Llagostera s’ha fet expert en un altre ofici, el d’obrer, el que pica pedra i escombra, una professió que, aplicada al futbol, significa ser extremadament intens, jugar-te la integritat física per guanyar una pilota divida, embrutar-te tant com sigui necessari per ajudar l’equip, sacrificar-te fins el límit. I el Llagos és una de les millors escoles per curtir-te en aquest ofici, la que té el millor mestre, Oriol Alsina. Inclús l’aprenent més verd, que ni molt menys era el cas de Gil, ha sortit del club fet tot un expert en això. Gil Muntadas respon al perfil de jugador fi que destil·la bellesa amb la bola, però, sense haver deixat mai de ser un futbolista molt treballador, li faltava aquesta duresa. Igual que en general hi ha jugadors concebits per lluitar però que han d’esforçar-se per adquirir habilitat tècnica, a ell, que de qualitat en va sobrat, li mancava aquesta intensitat extrema per recuperar la seva estimada, la bola. Ara, després d’un any i mig al club de la Costa Brava, ja la té.

“Un dels trets d’identitat del Llagostera és el treball i no donar cap pilota per perduda, una tasca per la que no estava tan acostumat i que em costava una mica. Però penso que des de que vaig arribar la temporada passada ho he sabut interioritzar i és una cosa que he convertit ja que en un tret d’identitat meu. He millorat molt en les disputes i a l’hora de guanyar les segones jugades i aquest aspecte m’ha fet ser millor futbolista”, reconeix el migcampista de 26 anys, que des de la seva posició de mitjapunta per darrere de Sascha, no només agafa el pinzell per pintar accions, si no també l’escombra per escombrar les segones jugades que produeix el davanter.

“El rol que tinc aquesta temporada és bastant semblant al de l’any passat. Crec que m’he adaptat molt bé a la demarcació de mitjapunta i he assimilat el que em demana el míster. Tàcticament em demana que treballi molt per agafar les segones jugades, que cobreixi alguna zona del camp si queda descoberta i que estigui atent a les ajudes defensives. En atac em dona llibertat per moure’m i jugar on vulgui, em moc en una posició que s’adapta molt bé a les meves característiques”, assegura el ‘7’ del Llagos. Gil es va haver d’amoldar al joc físic, intens i directe de l’equip blau i vermell en arribar al Municipal el juliol del 2018 i va haver d’entregar-se per ser una peça que s’integrés perfectament a la maquinària d’Oriol Alsina.

Ara, com si el Llagos hagués volgut tornar-li tot el que li va donar per adaptar-se a l’equip, gaudeix del pla alternatiu de què ha dotat Alsina el Llagostera per fer-lo més imprevisible, per enriquir encara més la seva competitivitat. Encara que, naturalment, s’ha fet pensant en el bé de l’equip i no d’un sol jugador.  “Aquest any els rivals ens exigeixen més respecte de l’any passat en estar en una categoria superior. La temporada passada amb el nostre joc directe i l’estratègia n’hi havia prou per guanyar però aquesta hi ha moltes vegades que juguem en camps grans on necessitem proposar alguna cosa més. Quan el nostre joc no funciona intentem tenir més la pilota per ser un equip més complet. Estem treballant molt i insistint en els moviments pels atacs posicionals i en aquest aspecte hem millorat molt”, explica Gil Muntadas. “En aquests casos la meva posició és clau per rebre entre línies i donar sortida de pilota i oferir opció de jugar a les bandes. Em sento còmode en aquest rol enllaçant entre el mig del camp i l’atac”, afegeix el mitjapunta de Vic.

Després d’una època fent pinzellades de manera intermitent, de no poder pintar futbol d’una manera constant, Gil espera ja que cada vegada que arribi el cap de setmana pugui de fer de cada partit aquella estona en què s’asseu davant d’un llenç i es posa a crear. Que si no ho pot fer no sigui per les lesions que l’han pertorbat aquests dos últims mesos. “Estic content de tornar a estar en plenes condicions per ajudar l’equip. Contra l’Andorra em vaig fracturar la mà i el jugar amb la mà embenada em va causar alguns problemes al turmell perquè no em podia recolzar com podia. Després a la Copa del Rei vaig patir un edema al quart metatarsà i amb això he estat un mes parat fins tornar contra el Prat. Les sensacions l’estona que vaig jugar van ser molt bones”, destaca Gil Muntadas. El mitjapunta és un jugador fi però a la vegada físicament d’acer, ja que no les lesions que pateix solen ser per traumatismes. La nutrició ha ajudat a esculpir un cos resistent a les dolències musculars. Ningú és immune a elles però l’alimentació ajuda a alliberar-te’n. En el cas de Gil, ell és el seu propi nutricionista:

“En haver estudiat Nutrició i Dietètica aprecies encara més la importància de l’alimentació a l’esport i a la vida en general. El que he après m’ho aplico a mi mateix i així adapto les meves necessitats nutricionals al tipus d’entrenament que faig. És una gran eina per ajudar a la recuperació i evitar lesions”, reconeix l’artista del Llagos. Alguns dels molts admiradors que contemplen les seves obres al camp són els almogàvers, que aprecien un jugador que fa art amb la pilota. “Tenim una afició petita però fidel i que notem que sempre està molt pendent de nosaltres. Són una motivació més i, sobretot, impacta que ens acompanyin als desplaçaments sigui quin sigui el destí. Sempre estan allà recolzant-nos i això ens anima encara més a lluitar per guanyar els partits”, destaca Gil Muntadas. Villarreal, on juga el Llagos aquest dissabte (17:00), és en aquest cas el següent destí.

“De tots els equips que hem vist jugar fins ara el Villarreal B és el que més m’ha agradat, diria que ha estat l’únic rival que ha estat superior a nosaltres (el filial groguet va guanyar 0-3 al Municipal a la primera volta). Juguen molt bé a futbol i ens proposaran un partit complicat en què ells voldran tenir la pilota però sabem que nosaltres tindrem les nostres opcions i el que hem de fer quan tinguin la possessió és estar ben replegats i concedir pocs espais. És cert que ara ens està costant més guanyar però sabem estem fent les coses tan bé com fa dos mesos i l’únic que falta és aprofitar les moltes ocasions que generem. Si continuem jugant com en les últimes jornades la victòria arribarà”, assevera, convençut, el jugador osonenc, un artista que ja no és només això, si no també un obrer que s’embruta de dalt a baix. Un obrer que ja sabia utilitzar el pic i la pala per destruir però que ara els domina amb la mateixa destresa que el pinzell per convertir-se en un futbolista total.