“Els místers ens van fer creure que res era impossible”. Els llagosterassos del MIC del 2019, relatats pels seus protagonistes

“Els místers ens van fer creure que res era impossible”. Els llagosterassos del MIC del 2019, relatats pels seus protagonistes

Tres equips amb diferents jugadors i entrenadors, cadascun d’ells amb el seu llibret d’idees i la seva singular manera d’entendre i concebre el futbol. Però tots, sota l’aixopluc del Llagostera, enfundats en una samarreta que t’atorga aquest do sobrenatural de fer-te gegant contra els grans tot i ser petits, portant un escut que porta implícita la gosadia. Per això tots tres, sabedors del poder especial que t’atorga ser del Llagostera, la van fer grossa en la passada edició del MIC. A diferència de l’edició del 2018, quan el juvenilasso va fer de portaveu del futbol base del club i va cridar als quatre vents que el Llagos ja no és només el primer equip amb el títol, no hi va haver cap campió. Però no van faltar els llagosterassos. Repassem els tres i cadascun d’ells amb els seus protagonistes.

El juvenilasso gosa fer fora el Villarreal i quasi ho fa amb el Reial Madrid

El juvenilasso tenia futbol i caràcter i cabassos però el factor sorpresa es veia més atenuat: era el vigent campió i posava en alerta qualsevol gran contra el que jugués. Això sí, infonia el respecte que et confereix ser el defensor del títol. A part, jugadors de l’edició anterior com Dídac, Juvanteny, David López i Monsif, continuaven i podien desvelar als nous el secret dels llagosterassos. Dit i fet. L’equip entrenat per Álvaro Fernández i Guillem Ferrer es va plantar als quarts de final amb solvència i un submarí groc treia el cap a la Costa Brava: l’elegant i competitiu Villarreal. La disposició per fer-la grossa era absoluta i així ho va manifestar al camp l’equip blau-i-vermell, que es va avançar amb un gol de Marc Montero. Tot i encaixar l’empat a pocs minuts del final, el Llagos es va aferrar a aquesta competitivitat innata i els cinc llançaments convertits a la tanda de penals més el penal aturat per Asparó van aixecar el deliri al bàndol llagosterenc i l’admiració de tot l’estadi. “El MIC que vam fer va ser un premi merescut a l’equip per la temporada que van fer i la fam competitiva que va tenir”, destaca el primer entrenador del conjunt llagosterenc en aquell moment, Álvaro Fernández, assistit pel seu segon, Guillem Ferrer.

“Vam competir tenint en ment que podíem passar. Vam estar junts sense pilota i psicològicament vam ser molt forts tot i jugar contra equips superiors i tot i que van tenir el domini de la pilota tot el partit vam tenir la voluntat per aguantar i generar situacions de gol quan vam tenir oportunitat”, destaca Ferrer, primer entrenador del juvenilasso en la present temporada. I el següent repte que va proposar el MIC era encara més gran, però, per aquesta mateixa raó, encara més atractiu: el Reial Madrid. I al seu capdavant, Raúl González. Tot i la classificació final de l’equip de Raúl, que acabaria sent campió, de ben segur que al club blanc s’acabarien quedant amb el nom del Llagostera, ja que va haver de guanyar amb una diana a escassos minuts del final. Movent-se com un acordió d’un costat a l’altre, el juvenilasso va interpretar una autèntica sinfonia de com competir contra un gegant mundial. “El millor moment del torneig va ser jugar contra el Madrid en un estadi on no hi cabia ningú”, recorda Álvaro. D’aquest mode, el Llagos quedava a un pas de poder defensar el ceptre a la final. Tot i així, com explica, el capità, Dídac Gordils, la sensació que els va deixar el MIC va ser indescriptible: “El MIC és una experiència inoblidable. Competeixes sense la pressió de la Lliga i l’equip s’uneix i comparteix grans alegries. És motivant jugar contra futbolistes que molts d’ells acabaran sent professionals”.

El juvenil B la fa grossa contra el Sevilla

Un equip al que li sobrava al talent. I valent. La manera de fer del juvenil B era inconfusible i amb ella va confondre a quarts de final un Sevilla que va quedar del tot desconcertat davant la fam de victòria del conjunt llavors dirigit per Jordi Codina ‘Cudi’ i Albert Buendia, tres categories inferiors. Encara que, quan es tracta del Llagos, tota diferència de categoria es difumina al camp. L’equip andalús va intentar fer mal el Llagostera amb la pilota com a arma però en cap moment els de Cudi es van deixar superar, ni en l’aspecte col·lectiu ni en els duels individuals. El llagosterasso guanyava números amb el pas dels minuts. I ja va irrompre del tot a 10 minuts del final, el més menut però el més decidit, Gerard Palau, va allotjar a la porteria una pilota a l’àrea derivada d’un servei de banda. Així que inclús, en la manera de marcar el gol de la victòria, a pilota parada, el Llagostera va ser ell mateix. “Era un servei de banda a favor del Llagostera, la pilota em va caure a mi dins de l’àrea i no m’ho vaig pensar: vaig xutar a porteria i va ser el gol de la victòria, però va ser una victòria de tot l’equip”, rememora Palau tot reproduint amb total exactitud l’instant de la diana. “Va ser un partit molt intens, els jugadors del Sevilla tenien molt clar que volien guanyar, però nosaltres arribàvem amb molta il·lusió i moltes ganes de jugar contra un equip gran. No vam deixar mai de creure que podíem guanyar i no vam deixar de lluitar”, recorda el migcampista.

El desgast del partit va acabar afectant el juvenil B a semifinals contra un molt bon Cardedeu contra qui va caure als penals. Tot i així colossal MIC el de l’equip de Cudi, que va afegir el nom del pentacampió de l’Europa League a la llista de llagosterassos. El tècnic valora la gesta en una temporada descomunal en què el juvenil B, gran proveïdor del juvenilasso d’aquest any, es va alçar amb el trofeu de campió de Lliga i l’ascens a Preferent. “Si vam aconseguir eliminar el Sevilla   va ser perquè els jugadors hi creien des del minut 0. Els jugadors es van mereixer la victòria perquè van donar el màxim i el millor de cadascú, recordo la gran festa que vam organitzar després al vestidor. Tàcticament, l’estar junts i ordenats defensivament ens va donar molt d’aire per sortir al contraatac. Emocionalment no feia falta motivar els jugadors contra un rival d’aquesta entitat tot i que igualment l’Albert, en Josep Maria i jo vam saber fer”, explica Cudi.

L’infantil B, un llagosterasso europeu contra el Liverpool

Són cada cop més els quadres de fotos que figuren a una galeria de llagosterassos que fa patxoca. Però l’infantil B va decidir que s’havia d’afegir un toc de glamour europeu a la galeria i va tenir l’ocurrència de guanyar a la primera fase en un torneig on va arribar fins a semifinals el Liverpool. Els cracks del conjunt que entrenaven en aquell moment Pedro Moreno i David Mesa, ara tècnics de l’infantilasso, tenien enfront jugadors que treballen per abastir un equip sis vegades campió d’Europa però res va espantar un grup que no es conformava amb donar només un ensurt a l’esquadra ‘red’. Així que Rubén Tirado, a passada de Pol Cubero, va fer realitat el llagosterasso europeu, que avui cobra encara més valor tenint en compte que es tractava d’un equip del futbol base del vigent campió continental. L’assistent del gol de la victòria evoca un matx i un campionat que residiran per sempre en la memòria de tots aquells cracks. “El primer partit del MIC va ser contra el Liverpool i sabíem que seria un dels rivals més durs que ens trobaríem, així que això ens va motivar molt. Vam guanyar i els entrenadors, en Pedro i en David, ens van fer creure que podíem arribar a guanyar el torneig per molt que hi haguessin equipassos. Al final vam caure per penals a semis contra un equip de Primera Divisió de Dinamarca com el Nordsjaelland. Aquell MIC ens va servir per creure que res és impossible”, relata Cubero. Un sol gol va encaixar l’infantil B en tot el torneig, el que parla molt de l’esperit d’equip d’aquell grup.

I és que Pedro Moreno i David Mesa, fidels als valors del Llagostera, van saber transmetre l’essència del Llagos, van saber adonar-se als seus futbolistes de la tremenda capacitat que posseïen. “És un escàndol el MIC que vam fer, haig de donar gràcies als nois per tot el que van donar, sobretot la segona part de la semifinal i el partit contra el Liverpool van ser brutals. Contra el Liverpool vam sortir molt motivats amb ganes de fer alguna cosa gran i convençuts de com havíem de fer les coses. Vam apostar per un sistema 4-3-3 pressionant-los a dalt en zona 1 perquè teníem clar que si els esperàvem al darrere seria un suicidi. Estàvem físicament preparats per fer aquesta pressió i ens va sortir molt bé. Va ser una experiència molt bonica”, descriu Moreno. Juvenil A, juvenil B i infantil B. Tres equips diferents que amb els llagosterassos contra Villarreal, Sevilla i Liverpool van fer el mateix: descobrir l’essència del Llagostera.

 

FOTO del juvenilasso de Jordi Juvanteny