A Primera Catalana fa falta qualitat. El filialasso la té. I de sobra, la porta dins. Però també aquest punt de caràcter que és el que al final et converteix en un equip competitiu. Virtut que també atresora l’equip de Vicenç Fernández, que en aquest matx de penúltim contra últim va recórrer a la casta pròpia del Llagostera per rescatar un punt a Parets amb un lluberasso que reforça, i molt, el Llagos B. Després d’haver tingut més ocasions que l’equip vallesà i que aquest es poses per davant al minut 77 el més fàcil era enfonsar-se. Però els de Vicenç Fernández van treure tot el caràcter que tenen dins per empatar. Amb el pit, amb el cor, amb l’ànima, Pol Llubera va rematar cap a dins una magnífica centrada d’Óscar Castellano. Però el gol de Llubera té el mateix mèrit que l’aturada d’Albert Torra a un llançament de penal amb 0-0 al marcador. Tremenda.
Encara no s’ha guanyat, però el filialasso creix amb aquestes dues jornades seguides puntuant, fet que encara no s’havia donat. La victòria acabarà arribant, perquè el Llagos B juga cada vegada millor a futbol i, el més important, creu en sí mateix, en què acabarà resolent aquest inici de Lliga tan complicat. A Parets es va veure un equip que cada cop executa millor la idea de joc de Vicenç Fernández intens en totes les disputes i que creu fins el final. Tant els que van començar d’inici com els que van saltar a la gespa a la segona part van demostrar molt. El tècnic de Vidreres va sortir amb un 3-4-3, amb Torra a la porteria; una línia amb els tres centrals titulars del juvenilasso de l’any passat –Pol Llubera, Gerard Davesa i Sergi Resta-, Joel i Crespo de carrilers; Pau Juvanteny i Alex Cobos al doble pivot i David López, Óscar Castellano i Monsif Khattar com a trident ofensiu.
El Parets va estar replegar a la primera part, situant la línia de pressió al mig del camp, cedint la possessió a un filialasso que la va assumir amb molt de gust, intentant circular l’esfèrica d’un costat a l’altre, interpretant a la perfecció quan es podia jugar i quan no, i llegint molt bé quan buscar l’esquena de la defensa del Parets amb pilotes a l’espai per aprofitar la velocitat de jugadors com Monsif i David. Castellano, sense una posició fixa entre línies, portava de corcoll el Parets i el filialasso intentava treure de lloc els centrals per, a continuació, llançar a l’espai. Ho va aconseguir, sobretot, en dues situacions molt clares de David. En una d’elles, una bona centrada del ’15’ no va trobar rematador i en una altra es va precipitar quan es quedava sol davant del porter. Monsif, amb un xut després d’una acció individual va obligar Víctor a estirar-se en l’altra gran ocasió del filialasso en aquesta primera meitat.
El Parets, que buscava sortir ràpid en transició un cop recuperava, va tenir la situació més clara a la sortida d’un córner en una jugada que finalment va poder resoldre la defensa llagosterenca. El conjunt de Miquel Muñoz va fer un pas endavant en la pressió a la segona part, canvi tàctic que va incomodar el Llagos, que tot i així va poder trobar espais entre línies en algunes ocasions. El fet de jugar amb dos homes molt oberts a banda generava espais interiors amb què l’equip blau-i-vermell va poder sortir diversos cops de la pressió. Tot i així, el Parets va disposar d’un penal al minut 57. Els vallesans tenien a prop el primer gol però Albert Torra va irrompre amb una aturada impressionant, de les de galeria, de les que no et cansaries mai de veure. Vicenç Fernández va moure a la banqueta i va posar Bernat Baldeh per Monsif, Joan Bergé per Crespo, i, ja cap el final, Alex Bautista per Sergi Resta, Dani Resta per Castellano i Iker Díaz per Joel.
El filialasso no va deixar d’arribar amb claredat a l’àrea de Víctor, i Juvanteny, amb un cop de cap, i, sobretot, Joel, amb un xut que va aturar el porter local i un tir al pal des de la frontal, van tenir a la seva mà el gol. Però aquest va arribar primer pel Parets després de que Labiano rematés una centrada al segon pal al minut 77. Una d’aquelles dianes que et fan mal, en un moment crític de partit. Però el Llagos B, en una reacció formidable, va respondre anant a buscar l’empat, sense enfonsar-se, mirant cap endavant i no cap enrere. I la justa recompensa va arribar al minut 83, quan Castellano va traçar una centrada amb rosca preciosa al segon pal que va rematar amb el pit i amb tot Pol Llubera. El central, màxim golejador del juvenilasso l’any passat, ha marcat les dues dianes que ha marcat de moment el filial aquesta temporada. Té una relació especial amb el gol.
Tots dos van anar a per la victòria però el partit no va deixar lloc a més novetats, deixant un gran sabor de boca al filialasso, que no para de créixer, que suma dues jornades seguides puntuant i que cada partit que passa creu encara més en sí mateix. L’equip de Vicenç Fernández rep diumenge la Guineueta al Municipal (18:15), on intentarà aconseguir la primera victòria. I, per la causa, com no, comptarà amb els almogàvers.
FOTO 1: Ja van dos lluberassos aquesta temporada. Foto de Jordi Juvanteny.
FOTO 2: Cobos, junt amb Juvanteny, va dirigir el filialasso de manera impecable des de la medul·lar.
FOTO 3: El moment en què Torra atura el penal. Colossal. Foto de Jordi Juvanteny.