AE Prat 0-1 UE Llagostera-Costa Brava: Persistents com la pluja i el vent

AE Prat 0-1 UE Llagostera-Costa Brava: Persistents com la pluja i el vent

Diumenge de sofà i manta davant la insistència d’un temporal que es resistia a marxar. Pocs plans per fer més agradable un desagradable matí dominicial que postrar-se davant la televisió a l’hora del vermut i gaudir d’un altre fenòmen persistent com la pluja i el vent anomenat Llagostera, a qui enfrontar-se equival a capejar un dur temporal que no pots esquivar. Se li havia resistit fins ara al Llagos, i des de l’octubre del 2019, una victòria a domicili en Lliga en una feixuga i injusta espera per la immensa quantitat de mèrits acumulats. I amb el gol de Pau Salvans els núvols es van començar a esvair i el sol ja va sortir del tot quan el so del xiulet va irrompre a l’àrid Sagnier, desgraciadament desert i desangelat com ara tots els camps de futbol de Catalunya. Magnífica festa de benvinguda al 2021 i idíl·lica cloenda a una primera volta on el Llagostera ho ha deixat tot molt clar: que competeix contra qui sigui, que marcar-li un gol és un suplici i que si no en fa més és perquè manca un xic de desencert.

Enfrontat en un apassionant duel contra un equip quasi fet a imatge i semblança de l’equip llagosterenc com el Prat, teixit per un Pedro Dólera que comparteix la manera d’entendre de futbol amb Oriol Alsina, el Llagostera va inquietar amb diverses visites amenaçants l’àrea de Craviotto a una primera part en què el gol va acabar emanant de les botes de Pau, que va viure una estrena golejadora ideal com a blau-i-vermell que va significar la primera victòria a domicili de la Lliga. En un brillant exercici de consistència defensiva, el Llagos va aguantar l’ofensiva del Prat al segon temps sense oblidar la porteria potablava, que va poder acollir alguna diana més. Per culminar la festa de benvinguda al 2021, David Bigas en una convocatòria més de 365 dies després de la seva lesió de genoll.

Potser -i esperem que així sigui-, moltes coses canviaran cap a bé aquest nou any. El que no té pinta de canviar és la invariabilitat del Llagostera jugui qui jugui. Quatre canvis respecte de l’últim partit que, en absolut, es van notar. És igual quin cromo treguis del Llagos, que tots valen igual: Marcos en porteria; Lucas i Diego com a parella de centrals; Pere Martínez de lateral dret i Genar de lateral esquerre; Manchón i David al doble pivot amb Duba i Pau per les bandes, Cortés de mitjapunta i Sascha a dalt. El Prat va començar dominador i va disposar d’una bona situació a l’inici però es va trobar amb el “no” de Marcos. Un ensurt inicial que no va espantar el Llagos, disciplinat al darrere, clarivident al davant, habilitat pel joc aeri i d’esquenes de Sascha i llançat per les bandes amb dos punxons com Pau i Duba, que rebia més pilotes pel seu costat.

 

 

La primera i més seriosa advertència del Llagostera va arribar a càrrec de Cortés, que va veure com Perone li treia un tir sota pals. La jugada va tenir continuació amb una rematada escorada de Pere que va sortir desviada. El Prat va replicar però sense ser tan concret. Si el Llagos concentrava la major part de la seva producció ofensiva per banda esquerra, el conjunt potablava ho feia pel mateix costat, en el seu cas el dret. Garzón, lateral amb ànima d’extrem, no parava de projectar-se i de proveir de dolces centrades els seus davanters, privats d’assaborir-les per la impol·luta feina dels centrals i de tot futbolista que es creués en el camí d’aquestes centrades per part del Llagos, perfecte, infal·lible en la defensa de la seva àrea. Treball excels coronat per Pau amb un gol psicològic al minut 43, d’aquells que impulsen a l’equip que el celebra i deixen estabornit el qui el rep: el de Gualba va enviar cap a dins un rebuig de Craviotto i el 0-1 va passar a presidir el marcador abans del descans.

Impulsat per la necessitat, el Prat va llançar una ofensiva a la represa sufocada pel Llagos, que només es veure apurat en una rematada a l’àrea petita de Padilla. Amb el mateix entusiasme amb què els de Dólera perseguien l’empat es defensava el Llagostera, impassible davant tota situació ofensiva proposada pels del Baix Llobregat, justificant per què ha encaixat tan poc aquesta temporada, on ningú no ha estat capaç encara de fer-li un gol a la primera part. La sensació predominant és que els d’Alsina ho tenien controlat però que no estava de més marcar per evitar patir. Sascha, després, d’un control magistral amb el pit, no va poder embocar a gol. Mentrestant, els canvis anaven refrescant i reforçant el conjunt de la Costa Brava: Aimar i Guiu, primer, van prendre el relleu de Pere Martínez i Pau, i, Magallán i Dieste després, van saltar al camp per Cortés i Dubasin.

El Llagos va aguantar prou bé i en l’única que va tenir el Prat al final, Marcos va volar per acabar de fer que els tres punts viatgessin cap a Llagostera, on no hi jugarem en un gener en què ens esperen dues visites més molt exigents: la de l’Hospitalet i la de l’Andorra el diumenge que ve (17:00) a Prada de Moles, on serem igual de pesats per treure el millor resultat possible i alegrar de nou un diumenge als almogàvers. Si fóssim així de pesats, com ho han estat aquest cap de setmana la pluja i el vent, simplement no seríem el Llagostera.